Habilitat
Pell de Pedra. L'ATK de qualsevol carta que ataqui aquesta carta es redueix en 2.
El mite
Va néixer on s'acaba el món, filla dels vells poders del mar, al confí on la nit guarda els seus ramats. Tres eren les germanes, i només ella podia morir: aquest va ser el seu privilegi i la seva condemna. El seu rostre no era una desgràcia, era una arma — qui el mirava de cara es quedava de pedra per sempre, i els camins que duien al seu cau estaven jalonats d'homes aturats a mig gest. Posidó la va prendre entre les flors d'un prat, i ella va portar al ventre, sense saber-ho, un cavall alat i un gegant d'espasa d'or. Llavors va venir el fill de Dànae, calçat de vent, invisible sota l'elm del Senyor dels Morts, i no es va atrevir a mirar-la: va girar la cara i li va segar el coll amb una falç corba mentre dormia. Del tall van saltar els seus fills a l'aire. Però el cap va continuar amb els ulls oberts: va petrificar un rei, va petrificar un exèrcit, i va acabar clavat al pit d'una deessa. Encara avui, en escuts i en llindars, aquell rostre fa guàrdia. La van matar i va continuar complint el seu nom: la guardiana.