Habilitat
Deserció. Si guanyes el combat, el rival t'ha de donar 1 carta de la seva mà (la que triï).
El mite
Filla d'un riu i d'una Musa, tenia el rostre d'una donzella i el cos d'un ocell, i una veu per la qual els homes deixaven el rem i caminaven cap a un prat sembrat d'ossos blancs. No prometia plaer: prometia saber. Deia que coneixia tot el que havia passat sota el cel de Troia i tot el que passava sobre la terra sencera, i cap mariner nascut de dona no havia pogut passar de llarg. Sobre ella pesava una sola condició: el dia que un home sentís el cant i passés de llarg, ella moriria. Va arribar Odisseu lligat al pal, amb les orelles dels remers segellades amb cera, i la nau no va virar. Partènope es va deixar caure a l'aigua i el mar la va portar, sense plomes i sense veu, fins a una platja del golf de Campània. Allà va quedar varada. Els colons que la van trobar li van aixecar una tomba, un oracle els va manar honrar-la cada any amb curses de torxes, i sobre els seus ossos van créixer unes cases. Aquella ciutat va portar el seu nom durant segles. Encara avui, quan algú diu «partenopeu», està anomenant una sirena morta.