Novetats

Idiomes

• Català, francès i alemany: el joc sencer en tres idiomes nous: menús, cartes, habilitats, història, notificacions i textos legals. Es trien a Configuració, i si el teu mòbil està en un d'aquests idiomes, el joc s'obre directament en aquell idioma.
• Les notícies, els avisos, les enquestes i els regals també t'arriben en el teu idioma.
• Quan alguna cosa falla, el missatge t'explica què ha passat, en el teu idioma, en lloc de mostrar un error genèric.

Manual de l'Invocador

• Manual de l'Invocador: totes les regles del joc, per capítols, a un toc des de la capçalera. Si acabes d'arribar, comença pel principi; si busques una cosa concreta, té cercador: «Fervor», «càrrega», «passar torn»…

Pacte d'Hospitalitat

• Pacte d'Hospitalitat: juga amb els Auspicis d'una altra Casa fins que es tanqui la temporada. Continues sent de la teva; l'únic que canvia és d'on surten els Auspicis que t'ofereixen abans de cada partida.
• Reps un pacte de regal cada temporada, i els que guardes no caduquen. Si no te'n queda cap, en pots comprar un amb gemmes al Mercat.
• Trencar el pacte és gratis, però el perds i aquella Casa queda tancada per a tu fins a la temporada següent. Canviar de Casa amfitriona gasta un altre pacte.
• El teu rival ho sap: a la partida veurà, per exemple, «Olympus, hoste d'Asgard».
• El tens al teu perfil i al Mercat.

Classificatòria

• Temporades de dos mesos: cada temporada dura unes 8 setmanes, i els premis de final de temporada es dupliquen perquè no guanyis menys or per això.
• Entre una temporada i la següent, la Classificatòria tanca uns 3 dies. Mentrestant, el botó de jugar et porta a Casual i la pantalla d'inici et diu quant falta perquè obri.
• La temporada actual s'allarga fins al 31 d'octubre, i la següent obre el 3 de novembre.

Equilibri

• Comunes més fortes: es quedaven molt per darrere de les rares i no es mereixien el seu lloc a la baralla. Pugen els seus números, sobretot les que gairebé mai no guanyaven un xoc: cap comuna d'Olympus no té ja 1 d'ATK, cap d'Asgard 1 de DEF, i a Takamagahara desapareixen les de 2 de DEF.
• Asgard pega més i aguanta menys: les seves rares, èpiques i llegendàries baixen de DEF i diverses pugen d'ATK. Tenia la defensa de les altres Cases i a més més atac, i les seves baralles ho guanyaven gairebé tot. Per exemple, Völundr passa de 6/6 a 6/4, Brynhildr de 7/8 a 8/5 i Jǫrmungandr de 7/6 a 8/4.
• Polifem → «Fúria del Cíclop Cegat»: necessita 4 de Fervor en lloc de 3.
• Recarregar especials costa més Fervor: 3 una rara i 4 una èpica (abans, 2 i 3). Tan barates, algunes especials es feien servir gairebé cada torn.
• Les descripcions de les habilitats són més curtes i fàcils de llegir, sense canviar cap regla. Les cartes que surten de la partida es diuen sempre «desterrades».

Batalla

• Desterrament: quan una carta es desterra (Ganryū-jima, Mandíbules del Cíclop…), s'aixeca de la taula, sura un instant i es desfà en pols, perquè es vegi que no va al cementiri.
• Pegàs desplega les ales i aleteja mentre l'arrossegues a la taula.
• Les cartes que el rival et pren es queden un moment al centre, en gran, abans d'anar-se'n, i ja no les tapa l'habilitat que te les ha pres.
• En recarregar una especial amb Fervor, un rètol et diu quina s'ha recarregat.
• La IA ja no malbarata «Envestida Berserker» i altres reforços per al seu atac següent (ni el Fervor de recarregar-los) just abans d'haver de passar torn.

Comunitat

• Denunciar i bloquejar: des del perfil d'un altre jugador el pots denunciar (nom ofensiu, suplantació, trampes, assetjament…). L'equip ho revisa i et respon a Assistència.
• Si bloqueges algú, deixeu de ser aliats i cap dels dos no pot enviar sol·licituds ni reptes a l'altre. Els tens a Configuració, a «Jugadors bloquejats», i des d'allà els pots desbloquejar. Les partides aleatòries no canvien.
• Els amics passen a dir-se aliats.

Canvis

• Textos legals nous: s'actualitzen els termes i la privacitat, i l'edat mínima per jugar puja a 16 anys. En entrar et demanarà que els tornis a acceptar.
• Les dades de partida que comparteixes sense vincular-les al teu compte són anònimes de debò: ja no es desa res que permeti saber que la partida és teva, ni tan sols l'hora.
• Llegat: els títols i els reversos també tenen el filtre «Obtinguts».
• Les il·lustracions alternatives de les cartes ara es diuen variants, i les rondes del Pati, sèries.

Correccions

• Les denúncies enviades des d'Assistència fallaven i no arribaven.
• Al tutorial d'Olympus, l'explicació del Peatge deia al revés qui es quedava la carta.
• La història de Brynhildr en anglès portava enganxat un munt de text que no era seu.
• Corregides diverses errades en habilitats i títols.

Classificatòria

• Ara es pot baixar de lliga: des d'Or, a l'entrada d'una lliga la derrota continua sense restar-te cap gemma, però 3 derrotes seguides et fan baixar a la lliga anterior. Hi caus a l'últim esglaó, així que amb una victòria hi tornes. Qualsevol victòria et retorna els 3 intents, i a Bronze i Plata no canvia res.
• A Llegenda funciona igual: 3 derrotes seguides a l'entrada et tornen a Diamant I.
• Per què: fins ara, qui pujava a una lliga s'hi quedava tota la temporada encara que deixés de jugar durant setmanes. Així cadascú s'enfronta a rivals del seu nivell real, i els 3 intents eviten que una mala ratxa curta et faci caure només d'entrar.
• L'inici i la pantalla de Classificació t'avisen de quantes derrotes seguides et queden abans de baixar, i el final de la partida t'ho recorda (o et diu que has baixat i quant et falta per tornar-hi).

Batalla

• Les cartes de la teva mà ja mostren el seu ATK i la seva DEF reals abans de baixar-les, amb tot el que les afecta: «Guàrdia», «Ègida» i la resta de reforços per a la teva carta següent, i els Auspicis Muralla i Adaptabilitat. Abans, alguns només es veien quan la carta arribava a la taula.
• L'indicador d'avantatge o desavantatge elemental ara només compta l'element; la resta de bonificacions van a les xifres de la carta.
• Les cartes bloquejades a la mà també mostren les seves xifres: el que ha crescut Tomoe Gozen es veu des que torna a la teva mà.
• Tomoe Gozen → «Esperit Indòmit»: el +1 d'ATK que guanya cada vegada que torna es queda en un màxim de +6. En partides llargues acabava vencent-ho tot.

Novetats

• Idioma: si no n'has triat cap a Configuració, el joc s'obre en el del teu mòbil. En castellà si el tens en castellà, català, gallec, basc, asturià o aragonès, i en anglès en qualsevol altre cas.
• Avís de versió nova: quan surt una actualització, el joc t'ho diu amb un avís que et porta a la botiga. Pots tancar-lo i continuar jugant, i només surt una vegada cada cop que obres l'app.
• Enquestes: quan et pregunten per un Auspici, en veus a sota l'avantatge i el desavantatge, perquè no hagis de recordar què feia cadascun.

Canvis

• Domini més barat: les millores de Domini costen un 40 % menys d'or, perquè pesin el mateix que abans de l'ajust d'or de la 0.7.2. El descompte per jugar amb la carta es manté.
• L'avís de cartes que poden pujar de Domini, a «T'espera» i a la icona del Grimori, desapareix quan el toques i només torna quan una altra carta està a punt. Abans sortia cada vegada que obries l'app.
• Editor de baralles: el panell de la baralla, amb les seves cartes i els seus punts, es queda fix a dalt mentre baixes per la col·lecció.
• A la col·lecció, el comptador de còpies apareix des de la primera.
• Les cartes que ara no pots fer servir (al límit de còpies al taller, amb la baralla plena a l'editor) es veuen en blanc i negre, amb el dibuix a la vista, en lloc de tapades per un vel fosc.
• Taller: una carta que ja tens al límit s'obre per llegir-ne l'habilitat, i els diàlegs de fabricar i de comprar la mostren a sota.
• Missions: un punt a cada pestanya avisa que hi ha alguna cosa a punt per reclamar.

Correccions

• Les cartes sortien tallades per dalt a l'editor de baralles i en ampliar-les.
• El nom d'una baralla llarga sortia tallat per baix al botó de l'inici.
• En mòbils petits, els diàlegs de fabricar i de comprar no hi cabien i es tallava la descripció de la carta.
• Els lots temàtics feien anar la botiga a batzegades quan t'hi desplaçaves.
• La barra de càrrega de l'arrencada mostrava un tros quiet a l'esquerra que semblava penjat.

Fervor

• Ara cada jugador té una barra de Fervor, de 0 a 6, a l'esquerra de la taula. La teva a baix i la del rival a dalt: tots dos veieu sempre quant en té l'altre.
• Com es guanya: +1 en començar cada torn teu (el primer de la partida no compta) i +1 per cada carta que et pren el rival o que perds en passar sense poder respondre. Com més malament et va, abans arriba: és l'eina de la remuntada.
• Llegendàries: per fer servir la seva habilitat necessiten Fervor. Jǫrmungandr costa 4, Polifem i Musashi 3, i Brynhildr, Tomoe i Odisseu 2. Sense prou Fervor, o si decideixes estalviar-lo, la carta entra només amb els seus números. El que decideixes en baixar-la val mentre sigui a la taula, així que el rival sap sempre si està encesa abans d'atacar-la.
• Recarregar especials: quan una rara o una èpica es queda sense càrregues, en pots recuperar una pagant Fervor (2 la rara, 3 l'èpica), des de la carta oberta o estirant-la cap enrere. Recarregar no gasta la teva especial del torn.
• Les cartes llegendàries porten uns quadradets al costat de la defensa: un per punt de cost, que s'encenen segons el Fervor que tens. Quan hi arribes, la carta s'encén de groc.
• Les boletes de càrrega de les especials passen a ser blaves i ja no desapareixen quan es gasten: es queden buides, perquè es vegi d'una ullada quina carta es pot recarregar.
• La barra és viva: s'encén peça a peça, esclata quan el rival et fa patir i crema sencera quan arribes al màxim. Toca-la per veure com funciona; el duel guiat del principi te la presenta.

Botiga

• Els sobres ja no es venen per gemmes ni per diners: només es compren amb or, que es guanya jugant. Les gemmes no compren mai atzar, i així ja consta a les condicions d'ús.
• Cartes concretes: a la pantalla de fabricar, cada rara, èpica o llegendària mostra també el seu preu en gemmes, amb l'equivalència en euros. Fabricar-la amb pols continua sent el camí gratuït; comprar-la és per a qui no vol esperar. Les comunes no es venen.
• Lots temàtics: nova secció a la botiga amb lots de cartes concretes a preu fix, sense atzar. Veus totes les cartes abans de comprar, i si ja en tens alguna no te la cobren: pagues només el que et falta.
• Or per pols: si toques el teu saldo de pols a la pantalla de fabricar, pots canviar or per pols, a 2 d'or per cada 1 de pols. Només en aquest sentit: la pols no torna a ser or.
• Sobres de benvinguda: ara són 5 i són un regal. N'obres un al dia, gratis, i el 5è porta una llegendària garantida. Abans eren 10 i costaven or.
• Preus dels sobres: el Bàsic passa a 250 d'or, el Prèmium i els de facció a 650 i el Mític a 2.000.
• Or de les recompenses: el sobre diari dona 30 d'or, les victòries 9 a Classificatòria i 3 a Casual o al Pati (amb un límit de 54 al dia), i la ratxa, les missions i la recompensa de final de temporada baixen en la mateixa proporció. Les recompenses de nivell no canvien. És un ajust de la beta per provar el ritme de l'economia nova.
• L'entrada al Pati es paga només amb or.
• Gemmes de la beta: tornen a ser gratis, amb un límit de 1.200 al mes per jugador. La botiga et mostra quantes te'n queden aquest mes.
• Els comptes tornen a començar: perquè tothom visqui l'arrencada amb les regles noves, la col·lecció i les baralles es reinicien i tornes a rebre la baralla inicial de la teva Casa. Les monedes queden com en un compte nou, els sobres de benvinguda tornen a estar disponibles, les recompenses de nivell es poden tornar a reclamar i el Domini de les teves cartes torna a zero. Es conserven el teu nivell, el teu perfil i la teva Casa, la història, els cosmètics, la classificació, els teus amics i la ratxa del sobre diari.

Llegendàries

• Odisseu → «L'Ardit de Ningú»: invoca els dos Llancers d'Ítaca una sola vegada i després la carta queda bloquejada 2 torns per jugar-se com qualsevol altra, en lloc de sacrificar-se. Els Llancers arriben sempre 5/5. I el duel amb Polifem canvia de lloc: quan l'ataca, Odisseu el venç sempre i el desterra de la partida, sense gastar Fervor.
• Miyamoto Musashi → «Ganryū-jima»: ara venç sempre les èpiques i les llegendàries, en lloc de les cartes d'ATK 6 o més. Abans depenia de contra quina facció juguessis; ara és el caçador de grans noms contra qualsevol baralla.
• Tomoe Gozen → «Esperit Indòmit»: continua tornant a la teva mà quan cau, i ara cada tornada li dona +1 d'ATK per a la resta de la partida. Desapareix el cop final quan al rival li quedava una carta. Només torna si ha entrat amb l'habilitat encesa.
• Noves millores de Domini per a totes tres: «El Cavall de Fusta» (Odisseu invoca un sol Llancer de 10/10), «Els Cinc Anells» (Musashi també venç les cartes de DEF 6 o més, a 4 de Fervor) i «Destí Incert» (Tomoe torna bloquejada 1 torn en lloc de 2, a 3 de Fervor).
• En castellà, Odiseo passa a dir-se Odisei.

Enquestes

• De tant en tant l'equip et demanarà la teva opinió amb una enquesta curta. Te la proposa a l'inici, amb quantes preguntes té i quin regal t'emportes quan l'acabes.
• Són anònimes: les teves respostes es guarden sense el teu nom ni el teu compte, així que ningú no pot saber què ha contestat cadascú. El regal és per completar-la i mai no depèn del que responguis.
• Si ara no et ve de gust, «Més tard» la deixa esperant-te a «T'espera», a l'inici.
• La política de privacitat s'ha actualitzat per explicar com es guarden les enquestes, i el joc et demanarà que l'acceptis una altra vegada.

Canvis

• Llei del més fort (Auspici): la teva carta de més ATK continua a salvo dels descarts que t'imposa el rival, però ara la pots deixar anar tu si vols: en passar torn, amb «Segona intenció», «Mobilització Total», «Doble Tall» o la teva pròpia «Ofrena de Sang». Si el descart el fa el joc per tu (se t'acaba el temps), continua sense tocar-la mentre en tinguis una altra.
• Pràctica amb IA: el rival juga força millor. Valora millor quina carta baixar, guarda les seves llegendàries fins que té Fervor i ja no regala partides: per entrenar cal algú que et planti cara.
• Tutorial de batalla: ara pots repassar el duel guiat quan vulguis des de Configuració. Si ja l'havies jugat, «T'espera», a l'inici, t'avisa que porta novetats (el Fervor). Repassar-lo, ometre'l o perdre'l no canvia res del teu compte, i quan acabes tornes on eres.
• Probabilitats dels sobres: ara expliquen amb detall com funcionen les garanties: Prèmium i facció comparteixen comptador, la llegendària només avança amb Sobres Mítics i tots dos tornen a zero tan bon punt et surt aquella raresa, vingui del sobre que vingui.
• L'historial de moviments també mostra les cartes i els lots comprats i els canvis d'or per pols.

Correccions

• El duel guiat del principi es podia quedar encallat si tocaves una carta mentre el rival atacava. Ara, mentre juga el rival, la taula espera que acabi.
• El podi de la classificació mostrava només inicials: ara mostra l'avatar de cada jugador.

El Mode història ja es pot jugar

• Tres capítols escrits, un per Casa, i el de la teva és per on comença el joc: «Història de Thrud» en els últims dies de l'hivern d'Asgard, «Història de Pentesilea» en el desè any del setge d'Olympus i «Història d'Oda Nobunaga» la nit del segon any de Tenshō, a Takamagahara.
• Es llegeix com una novel·la visual: fons a sang, els qui parlen en escena i una bafarada de diàleg que passes tocant a qualsevol lloc. Cada capítol porta la seva música i el seu fons sonor, i es pot ometre si ja l'has vist.
• Al capítol captures el mite, i no pas mirant: arriba un instant en què cal tocar. Si se t'escapa tens més intents, i si tot i així falla, el teu mestre ho resol per tu — de la història no se'n surt amb les mans buides.
• I tan bon punt el toc encerta, se't mostra el que acabes de segellar: la carta neix diminuta al centre, creix fins a la teva mà i s'hi queda l'estona que et vingui de gust mirar-la. No es tanca sola.
• Els capítols de les altres dues Cases també es juguen, explicats per un invocador novell d'allà: és la mateixa història, vista des d'on la va viure un altre.
• En acabar s'obre el que t'emportes: les cartes en graella, que es toquen per veure-les en gran, més el títol i la variant que concedeixi el capítol. Van per condicions diferents: el títol és per ser d'aquella Casa i només cau al teu pròleg; la variant és per haver-hi estat i cau sempre, juguis el que juguis. Si el capítol no era el teu, la variant s'anuncia en un avís propi — abans apareixia al Grimori sense que ningú n'hagués dit res.
• Un capítol acabat es pot tornar a jugar tantes vegades com vulguis, i abans t'avisa que el que ja et vas emportar no es torna a donar. A la crònica, el pròleg va marcat com a tal, els acabats porten la seva marca i els que queden per escriure van apagats i sense nom: inventar-los un nom seria prometre una història que encara no està decidida.
• A més, cada Casa porta la seva pròpia música narrativa —Asgard, Olympus i Takamagahara—, i els fons sonors s'encavalquen d'una escena a l'altra en lloc de tallar-se.
• I les cròniques són quatre: la de Mythfate —el lloc, qui mira des de dalt i què hi pintes tu— i una per Casa. Es retiren l'Odissea, l'Edda i el Nihon Shoki que es van anunciar a la versió anterior: eren obres senceres amb un recompte per complir (24 cants, 29 poemes, 30 rotlles) i lligaven la campanya a l'estructura del llibre. Ara són capítols solts, cadascun amb el seu nom i la seva partida, i afegir-ne un és escriure'l.
• Les setmanes que no s'expliquen es passen en un muntatge. Recollir els altres dinou mites portaria deu minuts de diàleg, així que es resol en cinc frases sobre la sala de la teva Casa, esvaïda al fons. S'avança a tocs, com la resta: cada frase espera que l'hagis llegida.
• Els capítols es juguen en ordre: un d'escrit però bloquejat mostra la portada apagada, amb un cadenat i «Acaba l'anterior».
• «Reinicia la història», al peu de la portada del Mode història, deixa tots els capítols sense jugar per començar de nou. El que has guanyat —títols, variants i cartes— es queda, i els premis de cada capítol només es donen una vegada.
• Els tres pròlegs es reescriuen en part. Ara ets de debò al passat: els mites et veuen, et senten i et poden matar. Et despertes a la residència de la teva Casa amb el teu mestre esperant i una arma que et serveix per a tot menys per matar, perquè canviar la història té un preu.

Auspicis

• Cada partida comença amb un favor dels teus déus. Abans de veure la teva mà, la teva Casa t'ofereix tres Auspicis i te'n quedes un: una ajuda petita, amb el seu avantatge i el seu inconvenient, que no decideix la partida però sí que canvia les teves decisions. Depenen de la teva Casa, no de la teva baralla.
• Cada Casa juga a la seva, amb cinc Auspicis. Asgard, excés i càstig: «Sobrecàrrega», «Fúria acumulada», «Llei del més fort», «Càrrega» i «Botí». Olympus, resistència i desgast: «Peatge», «Muralla», «Inventari», «Relleu» i «Rescat». Takamagahara, tempo i informació: «Adaptabilitat», «Xiuxiueig», «Ull viu», «Ombra» i «Segona intenció».
• Uns estan sempre actius i d'altres tenen una sola càrrega que gastes quan vulguis, al teu torn, amb el seu propi botó. No compta com la teva habilitat especial del torn ni costa cap carta.
• A la ronda 8, els déus tornen a oferir els dos que vas rebutjar: pots canviar —i perds la càrrega que no hagis gastat— o quedar-te el teu. La partida s'atura mentre tots dos jugadors decidiu.
• El teu i el del rival pengen sota cada jugador, a la vista de tots dos, i es llegeixen tocant-los. Tots els Auspicis es poden consultar a la Guia d'Auspicis del perfil, i també en triar Casa.
• Es juguen a Classificatòria, a Casual, als reptes i contra la IA, i el duel guiat t'ensenya a fer servir el teu.

El Domini: les teves cartes, a la teva manera

• Les rares, les èpiques i sis llegendàries ara tenen opcions. Cada rara pot canviar la seva habilitat per una d'alternativa o per un repartiment d'estadístiques sense habilitat: «Mur» a Olympus (+2 DEF, −1 ATK), «Set» a Asgard (+2 ATK, −1 DEF) i «Tall» a Takamagahara (+1 de bonificació elemental, −1 DEF).
• Les trenta èpiques estrenen millora pròpia, que se suma a la seva habilitat: el Talos vençut continua restant DEF, la Médousa que cau s'emporta per davant qui l'ha vençut, i algunes passives es tornen especials que fas servir quan vols. I tenen el seu repartiment d'estadístiques: «Ariet» a Olympus (+3 ATK, −3 DEF) i «Reducte» a Asgard i Takamagahara (+2 DEF, −2 ATK).
• Jǫrmungandr, Brynhildr, Odisseu, Polifem, Musashi i Tomoe Gozen tenen una habilitat i una millora alternatives a les de sempre.
• Es desbloquegen amb or, mai amb gemmes: com juguen les teves cartes no es compra. El que has desbloquejat és teu per sempre, serveix a totes les teves baralles i canviar-ho és gratis. A la beta, cada carta admet dos desbloquejos.
• Les teves cartes guanyen experiència jugant a Classificatòria i Casual: +2 en guanyar i +1 en perdre per cada carta de la baralla que tingui opcions. Aquesta XP no desbloqueja res tota sola: ho abarateix, fins a la meitat de preu amb la barra plena. Gastar-la és una casella que marques tu.
• A l'editor de baralles tries què porta cada còpia: dues còpies de la mateixa carta poden anar diferents.
• El detall de carta del Grimori s'ordena en pestanyes —Domini, Història i Variants—, les cartes a punt per pujar porten una marca daurada, hi ha el filtre «Poden pujar» i l'inici t'avisa a «T'espera». També pots marcar una carta com la teva meta de Domini.
• La primera vegada que entres al Grimori, un recorregut t'ensenya el Domini i et regala la barra plena d'una de les teves rares perquè el provis.

Les especials ja no es gasten

• Fer servir una habilitat especial ja no et costa la carta: es queda a la teva mà, bloquejada durant 2 dels teus torns, amb un cadenat i el seu compte enrere. Continua comptant com a vida, continua ocupant el seu lloc i te la poden descartar.
• I tenen càrregues: una rara fa servir la seva especial 2 vegades per partida, i una èpica o una llegendària, 1. Les que queden es veuen com a punts verds al costat de l'atac, i sense càrregues la carta juga com una unitat més.
• Cloto, Brynhildr i Odisseu es continuen sacrificant, perquè ho diu la seva habilitat.
• Com que la carta bloquejada continua a la teva mà, amb la mà plena no pots fer servir una especial que et faci robar, com «Pillatge de l'Ànima».
• Una carta bloquejada es veu igual tant si l'ha bloquejada el rival com si s'està recarregant: cadenes, cadenat i la carta en gris.

Així comença el joc

• Crear invocador: el nom amb què respondràs, el personatge —com se t'adreça el joc, i és opcional— i el rostre, entre divuit retrats nous.
• També el mes de naixement, que serveix per fer-te un regal aquell mes. Només el mes: ni el dia ni l'any, així que el joc no pot deduir la teva edat ni el fa servir per comprovar res.
• I tries Casa, que ja no és triar baralla: és de qui aprens. Cadascuna té la seva pàgina a pantalla completa, que es passa lliscant, amb el seu mestre —Ingvar a Asgard, Teodora a Olympus, Kaede a Takamagahara— i tres pestanyes: la seva història, les vint cartes amb què començaràs (amb el seu atac i la seva defensa mitjans) i els seus Auspicis. La pantalla t'avisa abans de confirmar: la Casa no es canvia, així que de moment no hi ha marxa enrere.
• El teu nom es desdobla. El nom d'invocador és el que veu tot el món: admet accents, espais i emojis, i el canvies quan vulguis. El nom d'usuari és únic, el que dones a un amic perquè et trobi, i es canvia una vegada cada 30 dies. Al cercador d'amics surten tots dos, perquè sàpigues que és la persona que busques.
• La teva primera captura entra a la teva baralla inicial. El mite que captures al pròleg és una de les tres èpiques amb què comences. Abans només quadrava a Asgard, i per casualitat: dos de cada tres jugadors capturaven algú a la història i després no el trobaven a la seva baralla.
• El duel guiat te'l fa el teu mestre, al Coliseu sense Temps i amb les vint cartes exactes de la teva baralla, no amb unes altres. Són tres duels diferents perquè les tres Cases lluiten diferent: Olympus aguanta, Asgard rebenta i Takamagahara esquiva. El recorregut per la interfície passa al final, quan ja has jugat.

La grada

• El coliseu té públic. Una franja de llums al voltant del tauler, a prop, amb la seva remor de fons. No se'ls veu la cara i no diuen ni una paraula: són seients ocupats.
• Creix amb la teva lliga, i no en distància. A Bronze els tens igual de prop, però gairebé buit i en silenci, que és pitjor. D'aquí a Llegenda puja quanta franja està ocupada, quant brilla i quant se sent. A Llegenda hi ha una llum gran i quieta que no reacciona a res, i la remor es talla de cop quan comença la partida.
• Reaccionen al que passa a la taula —una llegendària, un combat que s'endú mitja mà, un desterrament— igual per als dos jugadors, i s'apaguen si la partida s'adorm.
• Ara t'envolten de debò. Els llums fan la volta a tota la pantalla, cantonades incloses, en lloc d'amuntegar-se a la franja de dalt —just damunt de les cartes del rival—, i cadascun porta el color d'una de les tres Cases, repartides a parts iguals: qui mira són els déus de les tres mitologies, i cap no té més lloc que una altra.
• A la partida guiada no hi ha ningú: el Coliseu sense Temps és buit expressament.

El favor dels déus

• Abans de començar, de vegades surt un cartell: «Tens el favor dels déus» o «Ningú no compta amb tu». És l'única cosa que la grada et diu a la cara, i se'n va sol.
• A sota hi ha el que t'emportes si guanyes: or i XP de més, i força més quan ningú no et donava per guanyador. Només suma. No es perd res per sortir com a favorit, no hi ha res a acceptar ni a rebutjar, no es tria i no canvia ni una carta de la partida.
• Surt a Classificatòria i a Casual, d'Or cap amunt i com a màxim tres vegades al dia. A Bronze i Plata la grada continua allà i en silenci: el que es guanya pujant és que comencin a dir el teu nom.

Quan s'acaba la partida

• El resultat es cobra al moment. En acabar s'obre el recompte del que t'emportes: l'or, l'experiència i la barra omplint-se davant teu —amb la xifra baixant mentre la barra puja— fins al nivell en què et quedes. Abans l'or i l'XP se sumaven pel seu compte i el nivell te'l deia un altre avís més tard.
• Si puges de nivell, se celebra allà mateix, sense treure't a un altre diàleg. I si en puges dos de cop, la barra s'omple dues vegades.
• El favor dels déus es paga en una línia pròpia, a part de l'or i l'XP de la partida: el cartell d'abans de començar et va prometre alguna cosa i aquí es veu cobrada.
• I si vols mirar com ha quedat tot, «Mira el tauler» tanca el resum sense treure't de la partida. El botó de menú passa a tornar-te al resultat quan acabis de mirar.
• «XP de N cartes»: una fila nova del resum que obre el desglossament carta per carta, amb cada barra omplint-se i un avís daurat a les que ja poden pujar de Domini.
• A Llegenda es veu l'ELO que guanyes o perds, en gran, i com queda el teu total. Allà les gemmes ja són al màxim, així que abans guanyar i perdre es veien igual.

Atac en Equip

• La companya mor, però la seva força es queda. Quan guanyes una càrrega en equip, la líder ja no aterra amb la seva defensa impresa: es queda a la taula com a unitat combinada, amb l'ATK i la DEF de totes dues. Abans era gairebé sempre un mal negoci —dues cartes de la teva vida per una amenaça fluixa—; ara deixes un mur que el rival ha de respondre.
• Els números són la suma neta del que hi ha imprès: no arrosseguen la bonificació elemental ni les Runes de Batalla amb què es va guanyar la càrrega. Mires les dues cartes i saps què queda.
• I com que la suma és la mateixa lideri qui lideri, qui va davant només decideix si guanyes el combat —l'element i l'habilitat són de la líder—, mai el mur que queda.
• Jurament Espartà es queda amb el que és seu: sumar la defensa de la companya ja ho fa tothom, així que el que aporta és carregar amb qualsevol carta d'Olympus de Falange o Infanteria, sense que hagi de ser una unitat bàsica de la seva mateixa tribu.

Cartes i habilitats

• Polifem → «Fúria del Cíclop Cegat»: la condició es gira. Abans castigava qui el derrotava; ara castiga qui no pot amb ell. Si el rival ha de passar torn amb el cíclop al davant, descarta 2 cartes més — i si porta Odisseu a la mà, és una d'aquestes i se'n va de la partida. És el que passa a la cova: a qui pot amb Polifem se li escapa, i qui es queda tancat perd dos dels seus.
• Les comunes deixen de ser la mateixa carta amb un retrat diferent. S'havien quedat en deu combinacions d'atac i defensa per a les cinquanta-una, així que mitja col·lecció eren clons. Ara n'hi ha vint-i-sis, repartides dins el caràcter de cada Casa —Olympus aguanta, Asgard pica fort, Takamagahara va pel mig— i sense repetir-se mai entre cartes del mateix ofici, que és justament on les compares quan muntes un Atac en Equip. La força total de cadascuna no canvia: la que pica més fort ho paga en defensa o en bonificació elemental.
• Vuit rares canvien d'habilitat perquè encaixi amb el seu mite: Dienekes i Pḗgasos passen a «Tremp» (qui les ataca perd 1 d'ATK), Dàrdan a «Guàrdia» (la teva carta següent entra amb +2 de DEF), Freydís i Irpa a «Desesperació» (+2 d'ATK en atacar amb 4 cartes o menys a la mà), Vídar a «Trencaescuts», Snorri a «Presagi Funest» i el Basilisc a «Ull de l'Oracle».
• El Basilisc passa a ser Pitó, la serp que guardava l'oracle de Delfos abans que Apol·lo se'l quedés. Nom i història nous; la resta de la carta, igual.
• Momotarō → «Marxa del Préssec»: quan el vencen, Inu (4/2), Saru (3/2) i Kiji (2/3) acudeixen a la teva mà. No surten de la teva baralla, no compten com a vida i no ocupen lloc. Abans robava 2 cartes en guanyar.
• Bjorn Ragnarsson → «Saqueig»: si guanya el combat, descarta la carta de dalt de la baralla rival, sense preguntar. Abans la miraves i decidies.
• Musashi → «Ganryū-jima»: venç sempre les cartes amb 6 o més d'ATK, i contra la resta combat normalment, en lloc de comparar el seu ATK amb el del rival. El que venç es continua desterrant, amb totes les seves còpies.
• Tomoe Gozen → «Esperit Indòmit»: torna a la teva mà cada vegada que la vencen, no només una, i es queda bloquejada 2 torns. I el seu cop final ja compta les cartes del rival quan entra Tomoe, així que no falla si després canvien.
• Jǫrmungandr → «Marea Abissal»: en caure es desterra de la partida. Cloto i companyia la ressuscitaven una vegada i una altra, i cada tornada costava dues cartes de la mà rival: tancava partides en dos torns.

Les cartes, redissenyades

• Se'n va la capsa de text de baix i la carta canvia de forma. Ara és més alta i la il·lustració mana: l'habilitat ja no ve impresa a la mateixa carta perquè a mida de mà sortia a cinc píxels i això no era informació, era textura.
• L'habilitat es llegeix en obrir la carta, a mida de lectura, sencera i sense competir amb l'art. Val al visor de batalla, a la mà inicial, en ampliar una carta de la mà, al Grimori i a l'editor de baralles — i allà les comunes també expliquen el seu Atac en Equip, que és la seva única jugada, i abans es quedaven mudes just on s'aprèn a fer-les servir.
• El nom va escrit amb la lletra de la seva Casa, una per mitologia. Es reconeix d'on ve una carta abans de llegir què hi posa.
• El tipus d'habilitat es marca amb un segell, del mateix estil que els de tribu: un disc de color per a les passives i un altre per a les especials. Abans eren dos símbols solts que depenien de la lletra del mòbil i a mida de carta no es distingien.
• I els quatre elements estrenen glif dibuixat, amb el seu relleu i el seu color, en lloc de la silueta plana d'abans.

Veure les cartes en batalla

• Totes les cartes de la partida es miren igual. El cementiri, el que revela una habilitat i les cartes que cal triar per llançar-la s'obren ara al mateix visor: en carril, per veure d'una ullada què hi ha, o d'una en una i en gran, per llegir-les.
• Es passa d'una vista a l'altra amb un botó, i l'habilitat es llegeix sencera a totes dues. Abans cada diàleg mostrava la carta a la seva manera i en algun el text no hi cabia.

Modes de joc

• Deixa de ser una finestra emergent i passa a ser una pantalla, amb la il·lustració, el color i una línia sobre què és cada mode.
• El Mode història va a dalt i a part de les batalles: no t'aparella amb ningú i no toca l'escala.
• L'Arena passa a dir-se el Pati, i de passada diu el que és: aquí ningú no porta la seva col·lecció, es tria carta a carta i es baixa amb una baralla que no era de ningú, i com més victòries encadenis, més t'emportes. Continua en camí, juntament amb Casual.
• I la Pràctica amb IA pregunta abans de començar, i deixa clar que allà no es juga res: ni gemmes, ni or, ni experiència, ni missions, ni lloc a la classificació. És per practicar.
• Quan jugues contra la IA, se sap. El seu avatar porta l'etiqueta «IA», tant a la pràctica com si la cua de Classificatòria t'hi aparella.

Variants de carta

• Una variant és una altra captura de la mateixa persona. Thrud a la neu del pròleg i Thrud a la seva carta de sempre són la mateixa, presa en dos instants diferents: canvia el retrat, canvia el mite —explicat des d'allà— i canvia la nota de captura, perquè aquella va ser una altra.
• I és una carta a tots els efectes. Ocupa la seva pròpia entrada al Grimori, enganxada a la seva, i es porta a la baralla com qualsevol altra. El que juguis és el que veu el teu rival.
• Les còpies es compten per la carta, no per l'art. Una llegendària continua sent una i una èpica continua sent dues, amb el retrat que sigui: pots portar-ne una de cada art, mai quatre. I tenir la variant no regala la carta — per portar dues entrades d'una èpica cal tenir dues còpies d'aquella èpica.
• No canvia res de la partida: ni el nom, ni els números, ni l'element, ni la tribu, ni el text de l'habilitat. Això és informació que el teu rival necessita exacta.

El Mercat

• La Botiga passa a dir-se el Mercat, i la de gemmes, el Mercat negre. No és un canvi de nom per gust: és el lloc de què parla la història del joc, aquell on ningú no pregunta d'on ha sortit el que portes.
• Les gemmes gratis de la beta queden en pausa. Volem provar el joc tal com el viurà qualsevol que no pagui: l'or, la pols i els sobres es guanyen jugant. Els paquets de gemmes es continuen veient amb el seu preu, però no es cobra res.
• El sobre diari gratuït va el primer, amb el seu compte enrere, i el Taller de fabricació puja per davant dels sobres. Les probabilitats s'obren des de la «i» de cada sobre.
• L'obertura de sobres es queda sense música: només sonen el viatge, l'esquinçada i els centelleigs de cada raresa.

Sobres i col·lecció

• Els sobres cars ara valen el que costen. El Prèmium i els de mitologia garanteixen 2 rares o millors en lloc d'1, i el Mític passa a 2 èpiques o millors i 1 rara+. El Mític costava dotze vegades el Bàsic i en rendia tres: era el pitjor negoci del Mercat justament per a qui volia completar la col·lecció.
• Ja no cal completar una raresa per començar a repetir. Abans no queia cap segona còpia d'èpica fins que no les tenies totes trenta, així que s'arribava a mitja col·lecció sense poder muntar una baralla amb dues còpies de res. Ara les dues coses avancen alhora: només se t'evita una carta de la qual ja tinguis totes les còpies que pots jugar, i el que sobra es continua convertint en pols.
• El Sobre Bàsic puja a 150 d'or. Amb 100 la col·lecció es completava en tres setmanes jugant cada dia i el joc es quedava sense res a perseguir massa aviat. El sobre diari i l'or de missions i victòries no es toquen: s'ha allargat la drecera, no el que guanyes jugant.
• El Sobre de Benvinguda es queda en 100 d'or. Començar no s'encareix.
• La ratxa del sobre diari torna a importar. Un error en el càlcul feia que qui arribava a 20 dies conservés la bonificació per sempre encara que no hi tornés a entrar — hi havia comptes amb tres setmanes fora i la ratxa intacta. Ara cada dia sense entrar baixa un esglaó: 20 → 19 → 15 → 14 → 10… Faltar un sol dia et costa exactament un dia de recuperació; desaparèixer una setmana, la ratxa sencera. Mai no es perd de cop.

Joc net

• Corregides les probabilitats publicades al web, que no s'actualitzaven des del juliol: la llegendària és de l'1 % i no del 2 %, la rara del 21 % i no del 20 %, i la llegendària garantida cau com a màxim cada 20 Sobres Mítics, no cada 30. Dins del joc els números sempre van ser els correctes: la que estava malament era la pàgina. Ho expliquem aquí perquè vam prometre que, si trencàvem un dels vuit punts, ho llegiries en aquesta pàgina de novetats.
• El full de probabilitats del joc ara diu tot el que garanteix un sobre. Ja no és una sola línia amb la raresa mínima: es veu posició per posició el que t'assegura cadascuna, que les posicions garantides poden sortir millors, que el desè Sobre de Benvinguda porta llegendària i que els de mitologia juguen amb les mateixes probabilitats que el Prèmium.
• I publica la protecció de duplicats, que fins ara només estava escrita a la nostra documentació: mentre et quedi alguna èpica o llegendària per completar, no et caurà una altra còpia de la que ja tinguis al màxim. El que sobri es converteix en pols automàticament.

T'espera

• L'inici reuneix en una targeta tot el que tens per recollir: sobres sense obrir, missions a punt, recompenses de nivell i del passi, regals, sol·licituds d'amistat, respostes de l'equip i avisos sense llegir. Cada línia et porta al seu lloc d'un toc.
• Les recompenses de nivell deixen de tenir bàner propi: són una fila més d'aquesta targeta, al costat de la resta del que es pot reclamar. I quan no et queda res, t'ho diu.
• Allà també hi ha quant or et queda per guanyar avui, i des d'allà s'obre el desglossament del que paga cada modalitat. La pregunta es fa mirant el que et falta per guanyar, no al costat del botó de jugar, que és on estava amagada.

La teva meta següent

• Quan no tens res pendent, l'inici no es queda en blanc: et diu quant et falta per a la següent cosa —el nivell següent, el nivell següent del passi, completar el Grimori o forjar la carta que et falta— amb la seva barra de progrés i el que queda per arribar-hi. Si hi ha lloc, te'n mostra dues.
• I la carta d'aquesta meta la tries tu. Des del detall de qualsevol carta del Grimori la marques com a meta, i l'inici et va dient quanta pols et falta fins que t'avisa que ja la pots forjar. Abans la triava el joc —la més barata que encara no podies pagar—, que servia d'exemple però no era la meta de ningú.
• La meta es guarda al teu compte, no al mòbil: 1.600 de pols són setmanes de joc, i una cosa a tan llarg termini no es pot esvair en reinstal·lar o en canviar de telèfon.
• I s'hi afegeix «Continua la història», que et diu quants capítols et queden per jugar. Només compta els que estan escrits, així que mai no et demana una cosa que encara no es pot fer.

Els nans i el ferrer

• L'èpica d'Asgard estrena nom: Fjalar i Galar, els dos nans que van assassinar Kvasir i amb la seva sang van fer l'hidromel de la poesia. Una parella, que és justament el que demana una carta amb l'«Envestida Berserker», i estrena art i lore propis.
• I Völundr torna a ser la rara. L'intercanvi de la versió anterior va sortir d'un malentès: el ferrer es queda on sempre ha estat, amb la seva història i el seu art. El que calia era un nom per a l'èpica òrfena, no moure Völundr. Els elements no es toquen.

El Grimori

• Les notes de captura: a més del mite, cada carta pot portar el que va escriure el seu invocador sobre com la va prendre, en primera persona i amb lletra de quadern. Llueix sobretot a les comunes, que no tenen mite per explicar però sí que tenen captura.
• El que encara no has capturat es veu en silueta. Els números, l'element i l'habilitat continuen a la vista —calen per decidir si la vols—, però el dibuix no: la seva història se't revelarà quan la capturis, i la nota d'aquella captura l'escriuràs tu.
• Filtres nous per moure-t'hi: què es veu (tot, només cartes o només variants), què tens (aconseguides o no aconseguides) i per habilitat (especial o passiva).
• El cercador ja troba «Völundr» si escrius volundr i «Þrymr» si escrius thrymr. Els noms del joc vénen de tres mitologies i són plens d'accents, dièresis, macrons i runes que ningú no teclejarà en un mòbil.
• Quan passes de carta en carta, cadascuna es queda on l'havies deixat: si havies baixat a llegir la seva història i hi tornes, continua allà baix en lloc de tornar a començar.
• Històries noves per a Thrud, Böðvarr Bjarki, Irpa, Vídar, Cloto i Suiko.
• Les cartes ja no es carreguen a trossos: mentre arriba el dibuix es veu una brillantor d'espera, i la carta apareix sencera de cop. També val en batalla, en robar i en jugar.

Recompenses

• Reclamar una fita de nivell se celebra: s'obre mostrant tot el que has guanyat —monedes, insígnies, títols i reversos inclosos— en lloc de passar en un avís de cantonada. Si en cobres diverses de cop, és una sola celebració amb tot.
• I cada moneda es pot tocar perquè t'expliqui per a què serveix: «300 de pols» no vol dir res fins que algú explica que la pols fabrica cartes.
• Un regal pot portar cartes i variants soltes, no només monedes: entren soles al Grimori, sense res per obrir. I si d'alguna ja tenies totes les còpies que pots jugar, se t'abona en Pols Arcana en lloc de perdre's.

El duel comença abans de la batalla

• Buscar rival ara és un salt a l'hiperespai. Les estrelles neixen del mateix orbe de «VS» i surten disparades cap a tu mentre esperes — i frenen en sec quan apareix el rival. L'espera té inèrcia i la troballa té fre.
• Mentre es busca, l'orbe fa de ruleta: gira, respira i llança polsos, i s'encén d'or en aparellar. El cartell de «cercant» batega amb ell.
• Cada contendent es presenta a la seva targeta: l'avatar, la placa amb el nom i el títol, les insígnies penjant-ne i el rang flotant a sota. La del rival va en mirall, perquè totes dues es mirin.
• Si el rival no porta títol, la seva ranura diu «Sense títol» en lloc de quedar-se en blanc — un forat buit allà semblava un error de càrrega.
• I la batalla continua el viatge. L'escenari arriba de lluny: entra diminut al centre i creix fins al seu lloc mentre l'hiperespai se li tira a sobre i frena, amb un xiulet que desaccelera i un cop sec en posar-se. No és una aparició: és un aterratge.

El tauler es nota

• Les cartes deixen de lliscar i passen a llançar-se. Abans de sortir agafen impuls cap enrere, i en el vol s'estiren en la direcció en què viatgen i recuperen la forma en frenar. És la diferència entre un rectangle que es mou i un objecte amb pes que algú ha llançat.
• Quan una carta es posa a la taula, el tauler fa un copet.
• El final de la partida entra com un impacte: un esclat a pantalla completa, la sacsejada del tauler —el triple de forta que la d'una carta— i el cop a la mà, tot en el mateix instant. Era el moment més fort de la partida i entrava de puntetes.
• I el cosmos del fons s'omple de roques flotant, repartides per la pantalla sense trepitjar-se i movent-se molt a poc a poc, cadascuna amb la seva resplendor. En línia, tots dos jugadors veieu les mateixes roques als mateixos llocs.
• Les gemmes de la carta a la taula expliquen com va el combat. La d'atac porta espurnes donant voltes: com més n'hi ha i més de pressa giren, més avantatge té la carta allà; amb l'element en contra en queda una de sola i lenta.
• I la de defensa porta un cercle de plaques: amb la defensa reforçada gairebé es tanca l'anell, i amb la defensa castigada queden dues plaques soltes i es veuen les bretxes. Una defensa trencada es veu trencada, sense llegir cap número.
• Una carta oberta ja no es queda quieta: es gronxa molt a poc a poc, i el dibuix es mou amb ella. És la diferència entre sostenir una carta i mirar una foto d'una carta.
• I quan es presenta una habilitat passiva, la carta deixa de posar-se a la taula: cau accelerant i s'hi planta de cop.

Batalla i sobres

• L'escenari i la música van junts: cada partida sorteja una mitologia i sona una de les seves dues pistes de batalla.
• A l'obertura de sobres pots ometre la cerimònia i saltar directament al resum.

Els menús respiren

• Cada il·lustració de fons té el seu focus de llum —una foguera, un finestral, una esquerda lluminosa— i ara batega, molt a poc a poc i per darrere del vel. L'art no canvia; el que canvia és que deixa d'estar mort.
• I els avatars del tauler porten la mateixa espurna recorrent el marc que a la pantalla de VS: són les dues persones de la partida i es reconeixen igual a totes dues pantalles.
• Cada pestanya de la barra sona diferent —Batalla, Grimori, Taverna, Mercat i Missions—, així que saps on has entrat sense mirar. La del Mercat expressament no sona a caixa registradora: entrar a mirar no és gastar.

Notificacions

• Tres interruptors nous, per apagar per separat el que no t'interessi: sobres sense obrir, social (sol·licituds, amistats i invitacions a partida) i regals.
• L'avís del matí ja explica el que de debò t'espera —sobres, missions, nivell, regals, sol·licituds— en lloc de repetir sempre el mateix, i arriba encara que hagis agafat el sobre diari de matinada.
• I hi ha un límit diari d'avisos: si un dia se n'ajunten uns quants, no et sonen tots. Continuen tots a la safata —el que es limita és la interrupció, no la informació.
• La safata estrena «Marca-ho tot com a llegit», per buidar-la d'un cop.

Un aspecte nou

• Tot el joc canvia de materials: els panells són de fusta amb claus a les cantonades, els botons de pedra, i tots els diàlegs són un tauló amb el seu títol tallat que s'obre de cop.
• La barra de baix és una taula de fusta: la icona de la secció on ets creix i treu el cap per sobre, i les pestanyes llisquen d'una a l'altra en lloc de canviar en sec.
• Les capçaleres són transparents, amb el títol gravat, i els botons de dalt fan el mateix a totes les pantalles. Configuració passa a l'inici i l'Inventari, al teu perfil.
• Un sol emblema per Casa a tot el joc —perfil, història, Auspicis, Grimori— i botons amb icones dibuixades a mà.
• A l'inici, el botó de JUGA és més gran i respira, i les monedes compten cap amunt quan pugen.
• Les pestanyes són una barra amb una peça que llisca sota el dit, els filtres són pastilles que s'encenen amb el seu color i les pantalles de càrrega, d'error i buides estrenen disseny.
• El perfil, la classificació, la Guia d'Auspicis i els arcs de la història estrenen capçalera il·lustrada; la del perfil, amb l'art de la teva Casa.
• Logotip nou, tres il·lustracions que es van alternant en obrir el joc i una sintonia d'arrencada.

A la taula

• En pantalles altes, els dos jugadors es veuen a dalt, cara a cara, amb la mateixa targeta que a la pantalla de VS: la vida a l'avatar, l'Auspici penjant a sota i encès qui té el torn.
• Totes les eleccions de la partida es presenten igual —la mà inicial, els Auspicis, triar cartes per a una habilitat—: un cartell que diu què has de fer, un rellotge gran que es posa ambre i després vermell, i el botó de confirmar dient quantes en falten.
• El visor obre les cartes en ventall i les reparteix des dels costats.
• Les cartes del rival i la seva baralla es veuen del revés, com des de l'altra banda de la taula.
• El sorteig de qui comença acaba en un cartell —«Comences tu!» o «Comença el teu rival»— i el final de la partida entra amb el seu propi cartell, les recompenses una a una i espurnes si guanyes o puges.
• La música ja no es talla entre pistes: es fon d'una a l'altra, i en acabar la partida baixa en lloc d'aturar-se.

Classificació

• La taula estrena podi per als tres primers, amb la seva corona, i una capçalera amb el teu rang i els teus números.
• La insígnia de lliga canvia de forma segons la lliga —rodona a Bronze, una cara més per lliga fins a l'octàgon de Llegenda—, així que es distingeix encara que els colors s'assemblin.

Missions i la Taverna

• La missió diària es pot canviar gratis una vegada al dia, i t'avisa que es perd el que hi has avançat. Va a part del canvi de la setmanal.
• Comunitat passa a dir-se la Taverna.

L'app

• Tots els comptes comencen de zero. Amb canvis d'aquesta mida, el que s'havia aconseguit fins ara estava pensat per a un altre joc, així que tothom comença igual. Continuem en beta tancada.
• Per registrar-se cal tenir 16 anys.
• Si tornes al joc després d'una estona fora, passa un moment per la pantalla de càrrega per posar-te al dia el Mercat, les missions i les teves monedes. Mai enmig d'una partida.
• El suport afegeix un tipus d'informe nou, «Denúncia», per avisar de contingut que creguis il·legal. El revisa una persona.
• Millores de seguretat importants.
• Mythfate estrena icona, amb Thrud més de prop.
• I estrena cinta: «EARLY ACCESS» creuada a la cantonada de dalt a l'esquerra, a totes les pantalles, amb el número de versió discret a baix. Mythfate està en desenvolupament i convé que es vegi sense haver d'anar a buscar-ho a la configuració.

Correccions

• Arreglats uns quants tancaments inesperats en alguns mòbils Android: en obrir el Grimori amb moltes cartes en gris —les que encara no tens—, en mirar cartes durant la batalla i en canviar de torn.
• Els botons ara calculen el seu color perquè el text es llegeixi sempre, en lloc de fer servir un to fix que en alguns no n'hi havia prou.
• Els destacats de l'inici i del Mercat es passen amb un espai entre l'un i el següent, en lloc d'anar enganxats de cantell.
• El comptador del Grimori i la meta de completar-lo ja compten el mateix. L'un incloïa les il·lustracions alternatives i l'altre no, així que podies tenir el Grimori al 100 % en una pantalla i que l'inici et digués que encara et faltaven cartes.
• S'ha acabat el bucle del pròleg: quan l'ometies, la història tornava a començar des del principi una vegada i una altra i no hi havia manera d'arribar al joc.
• Una carta que volava al cementiri es veia dues vegades —posada a la pila i encara creuant el tauler— fins que aterrava damunt de la seva pròpia còpia. Ara la pila només mostra el que ja ha caigut.
• A la tauleta, la creació d'invocador i el mode història ja no estiren el text d'una banda a l'altra de la pantalla; els fons continuen anant a sang.
• Menys tancaments inesperats als Pixel en obrir diàlegs, en guanyar o perdre i amb la partida en pausa per desconnexió.
• Els títols de secció ja no es tallen a mitges quan sobra lloc.

La teva mà inicial

• Abans del primer torn decideixes sobre la teva mà. Veus les teves cinc cartes i tries: te les quedes o les canvies totes. Les que tornes van al fons de la baralla en el seu ordre i robes les cinc següents — sense barrejar.
• És tot o res: no es canvien cartes soltes. La mà és una quarta part de la teva baralla i no costa res canviar-la, així que triar quines llençar seria un cercador de llegendàries i totes les partides començarien igual.
• I decideixes sabent si obres o si respons, perquè el sorteig de torn va abans. Si obres, mana la defensa —la teva carta ha d'aguantar—; si respons, mana l'atac, perquè has de superar la seva. T'ho diu la mateixa pantalla.
• Canviar no et costa cartes: aquí la mà és la teva vida, així que robar-ne menys seria treure't vida. La partida no comença fins que tots dos heu decidit.

Centre d'assistència

• Els informes passen a ser una conversa. Abans escrivies i allà s'acabava tot: ara l'equip et respon al mateix fil i tu pots continuar responent.
• Pantalla nova amb tots els teus informes en dues pestanyes —oberts i tancats— i el seu estat a la vista: nou, en curs, t'hem respost, previst, implementat, descartat…
• Quan l'equip et contesta t'arriba un avís, i des de la safata entres directament al fil.
• Pots adjuntar diverses captures de pantalla, i es comprimeixen abans de pujar-se: se't diu quant han encongit.
• Pots tancar un informe quan el donis per resolt. Si el problema torna, respons al fil i es reobre sol.

Batalla

• Les eleccions porten compte enrere. Tota elecció es resol sola als 10 segons, i ara es veu el rellotge — en vermell els últims tres. Sense el número, una elecció que es tancava sola semblava un error del joc. Mentre tries, el rellotge de torn està aturat.
• I a l'altra banda s'avisa que estàs triant, en lloc de deixar el rival mirant una pantalla quieta.
• «Caps Regeneradors» també aguanta un Atac en Equip. Amb 7 de defensa, l'equip era gairebé l'única manera de tombar la Hidra, així que la seva habilitat gairebé mai no arribava a saltar; ara es queda a la taula i tot l'equip se'n va al cementiri.
• «Pacte amb els Déus» s'emporta la carta rival sense que la seva habilitat arribi a saltar: ni la «Fúria del Cíclop Cegat», ni l'«Esperit Indòmit», ni els «Caps Regeneradors». El pacte no és un combat, i el text de la carta ja ho diu.

Els dos ferrers

• Völundr canvia de carta. El ferrer es trasllada a l'èpica que era Kveldúlfr, i s'emporta la seva història: tres anys forjant en silenci per al rei que el va esguerrar, i unes ales muntades peça a peça mentre tothom es pensava que treballava. Això és una èpica, no una rara.
• I amb el ferrer arriba la farga: el seu element passa d'Aigua a Foc. Compte, que això la canvia de lloc en el cicle elemental.
• La rara que deixa lliure passa a ser Reginn, l'altre ferrer de la tradició d'Asgard —pare adoptiu de Sigurðr i germà de Fáfnir—, amb el seu propi lore. El forat no s'omple amb un nom inventat.

Música nova

• Mythfate estrena tema. Ara una sola peça acompanya tota la interfície —l'inici de sessió, la pantalla d'inici, la botiga, la col·lecció, el Pati, els resultats—: és la identitat sonora del joc, i ja no canvia de cançó segons la pantalla on siguis.
• I com que és la mateixa a totes, moure's pels menús ja no reinicia la música: sona seguida mentre muntes una baralla o mires la botiga.
• Sis pistes noves per a les batalles, dues per mitologia: Asgard, Olympus i Takamagahara. Cada partida en treu una a l'atzar, així que el duel sona diferent cada vegada.

Inici i monedes

• Els teus diners es traslladen a una línia pròpia a la capçalera. Compartien fila amb l'avatar i els botons, i les tres xifres anaven estretes en una cantonada.
• Cada moneda et porta on es gasta, que és justament la pregunta que et fas quan mires la xifra.
• El desglossament de l'or ja diu quant te'n queda avui abans d'arribar al límit diari, i avisa quan l'has assolit.

Canvis

• La icona de l'app estrena imatge: deixa l'emblema i ara et rep una de les guerreres del joc.
• La pantalla d'inici de sessió estrena una il·lustració pròpia per a tauleta, en lloc d'estirar la del mòbil.

El Kraken s'enfonsa a la boira

• La carta del Kraken passa a ser Jǫrmungandr, la Serp de Midgard: la que envolta el món sencer mossegant-se la cua i a qui Thor té reservat el final de tot. Mateix lloc a Asgard, un altre monstre.
• És una qüestió de coherència. Asgard s'explica amb el que expliquen els seus mites, i en aquests no hi ha cap Kraken: és una llegenda de mariners escandinaus molt posterior, un rumor que va anar creixent de port en port. Al fons del mar de Midgard, en canvi, sí que hi ha una serp — i feia massa temps que esperava la seva carta.
• Però no s'enfonsa per sempre. El Kraken tornarà quan tingui un lloc on no desentoni. Guardeu-li un lloc a la baralla.

Les llegendàries són bogeries

• Cinc de les vuit es refan senceres, amb una idea al darrere: una llegendària ha de trencar alguna cosa. Si desequilibra una mica la partida, bé — és el que es demana a la carta més rara del joc, i la resta s'equilibra al seu voltant.
• Odisseu → «L'Ardit de Ningú»: deixa de robar-te la carta que vulgui i passa a invocar dos Llancers d'Ítaca. I si Polifem és a la mà del rival o plantat a la taula, el cíclop és desterrat de la partida i els llancers arriben esgotats de la travessia (4/6); si no, desembarquen sencers (6/6).
• Polifem → «Fúria del Cíclop Cegat»: quan cau, el rival continua descartant 2 cartes, però si Odisseu és a la seva mà, segur que és una d'aquestes — i es desterra. A més, pica +3 contra les tropes comunes d'Olympus. Tots dos es busquen: el primer que arriba s'emporta l'altre fora de la partida.
• Brynhildr → «Pacte amb els Déus»: venç la carta que hi hagi a la taula, tingui els números que tingui, i cau amb ella; la teva carta següent entra amb +3 de defensa. La valquíria que tria qui mor per fi tria de debò, i ho paga amb la vida. El seu atac baixa de 10 a 7: el pacte no falla mai.
• Miyamoto Musashi → «Ganryū-jima»: continua comparant atac contra atac, i ara la carta que venç no va al cementiri — es desterra de la partida amb totes les seves còpies, siguin a la mà, a la baralla o ja enterrades. Musashi guanyava duels que acabaven amb escoles senceres.
• Tomoe Gozen → «Esperit Indòmit»: a més de tornar a la teva mà la primera vegada que la derroten, remata el rival que només tingui una carta quan ella entra atacant. No dona treva a un enemic acorralat.
• Jǫrmungandr → «Marea Abissal»: continua triant 2 descarts de la mà rival si guanya el combat, i ara qui l'abat es queda amb 0 de defensa mentre continuï al camp. Passa de 8/8 a 7/6: ja no és un mur, és un parany — matar-la és fàcil; sobreviure després d'haver-la matat, no.

Llancers d'Ítaca

• Cartes que no són a la teva col·lecció. Els invoca «L'Ardit de Ningú» i només existeixen dins la partida: no surten en sobres, no es fabriquen, no es posen en una baralla i no deixen cap forat al Grimori.
• Són atacs prestats, i es comporten com a tals: no compten com a vida, no ocupen lloc a la mà —pots acabar amb deu cartes—, no es poden descartar, no van al cementiri i no poden fer Atac en Equip.
• Es distingeixen a simple vista: on les altres cartes porten la seva tribu, els llancers diuen «Invocada per Odisseu». Que el rival sàpiga quines de les teves cartes no són vida és informació pública expressament.

Tornar del cementiri

• Les llegendàries ja no les aixeca qualsevol. «Alè de Vida» —una rara— podia tornar a la mà el més car de la partida, i com que el cementiri és compartit també servia per quedar-se la del rival. A partir d'ara recupera tot menys llegendàries.
• Cloto estrena «El Fil Refet», una especial: la sacrifiques i tries 1 llegendària del cementiri, sigui de qui sigui. És l'única manera de recuperar-ne una, i costa una carta sencera. Tornar a filar un fil tallat és cosa d'una Moira, no d'una hidra.
• La Hidra deixa de ressuscitar-ne d'altres i passa a no morir ella: la primera vegada que cauria, aguanta a la taula i la carta que l'ha atacada se'n va al cementiri. Una vegada per partida — és el que fa una hidra.
• El que està desterrat continua sense tornar mai: ni «Ganryū-jima», ni les mandíbules del cíclop, ni el duel entre Odisseu i Polifem tenen marxa enrere.

Llegir les cartes

• Quan obres una carta a mida completa, la seva habilitat es repeteix a sota a mida de lectura. A la carta el text competeix amb l'art i amb el marc, i les habilitats llargues acabaven en una lletra diminuta.
• Quan una habilitat no es pot llançar, el joc diu per què en lloc de no respondre: que al rival no li queden cartes per al «Cant», que no hi ha cap llegendària al cementiri per refer, que el «Pacte» necessita una carta rival a la taula…

Or per partida

• Quant paga cada modalitat, per escrit. Al costat de «Modes de joc» ara hi ha un desglossament amb l'or per victòria de cadascuna i el límit diari comú: quan arribes al límit, les victòries continuen donant experiència i rang, però ja no or fins a les 00:00 UTC.
• El sobre diari, les missions i les recompenses de nivell van a part i no gasten aquest límit. I les partides contra la IA avisen del que són: sense gemmes ni or, només experiència per provar baralles.

Privacitat

• El consentiment de dades passa a ser un pas del registre, amb dos nivells separats que s'accepten per separat: les estadístiques de partida per equilibrar el joc, i vincular-les o no al teu compte.
• Les condicions pugen de versió, així que s'han de tornar a acceptar una vegada.

Tutorial

• El tutorial ja ensenya el nou Ardit de Ningú: mantens premut Odisseu, l'arrossegues cap avall i els dos llancers s'uneixen a la teva mà.

Classificatòria

• El final de la partida ja explica com s'ha mogut l'escala: en quin rang quedes, quantes gemmes portes i —el més important— quantes te n'acabes d'endur. Guanyar amb ratxa val DUES gemmes, i com que no es deia enlloc, el salt d'esglaó que provoca es llegia com un rang perdut: semblava que les gemmes es buidaven.
• La línia explica el perquè quan toca: que la ratxa t'està donant gemma doble, que a les lligues baixes la derrota no resta gemmes i que el terra de la teva lliga no et deixa baixar-ne.
• La pantalla de Classificació ara porta les regles escrites: victòria +1 gemma, o +2 amb una ratxa de 3 o més; derrota −1 a partir d'Or, i de lliga no se'n baixa mai.
• La celebració de pujar de lliga no arribava a sortir: es comparava el teu rang amb un que ja estava actualitzat, així que mai no veia el canvi. Ara apareix quan puges de debò.

Cartes repetides

• Les recompenses del Pati i el sobre diari ja no et donen còpies de més. Podien deixar-te amb tres còpies d'una carta —o dues d'una llegendària—, que són còpies que l'editor de baralles no et deixa fer servir. Ara respecten el límit i el que sobra se t'abona en pols, igual que en un sobre comprat.
• Les col·leccions que ja havien passat del límit queden corregides, amb la pols d'aquestes còpies abonada.
• El sobre diari també aplica el desencantament automàtic, com qualsevol sobre.

Correccions

• Els bàners de l'inici ja no es mengen el text: el títol, el subtítol i la nota es pinten sencers, i quan el titular no hi cap se li fa la lletra més petita en lloc de retallar-ne línies — un titular a mitges no s'entén.

El joc es diu Mythfate

• Mythos: Ascension passa a dir-se Mythfate. El mateix joc, les mateixes cartes i el mateix compte amb tot el teu progrés: l'única cosa que canvia és el nom.
• El nom i la icona de l'app s'actualitzen sols amb la versió nova. No cal reinstal·lar res ni tornar a entrar.
• La marca de les pantalles d'inici i de càrrega estrena la seva forma definitiva: MYTHFATE en blanc, sense el subtítol «Ascension» ni el degradat d'abans.
• Els reversos de carta i els sobres porten el nom nou gravat.
• La icona estrena il·lustració al mòbil i al Mac, amb la seva versió monocroma per als temes d'Android.
• Darrere hi van el tutorial, els avisos, les notificacions i els textos legals, que ja parlen de Mythfate.

Llegat i títols

• La pantalla de cosmètics passa a dir-se Llegat i es reparteix en tres pestanyes: insígnies, títols i reversos. Continua sent l'únic lloc on s'equipen.
• Títols: un text curt que acompanya el teu nom. Se'n porta un de sol alhora — és una signatura, no un aparador.
• El teu títol es veu al teu perfil, al que veuen els altres, a la pantalla de VS abans de començar i a la llista d'amics.
• Es desbloquegen sols quan compleixes la seva condició: pujar de nivell, arribar a una lliga, guanyar amb baralles d'una sola mitologia, completar la col·lecció… Alguns els reparteix l'equip en esdeveniments.
• El catàleg es veu sencer des del primer dia: el que encara no tens surt bloquejat i amb la pista de com aconseguir-ho.
• Les insígnies de temporada ara porten el segell de la lliga que vas assolir, amb el número de temporada a dins: és el mateix trofeu que has tingut al davant tota la temporada a Classificació.

Reversos de carta

• Nou cosmètic: el revers, el dors que es veu de tota carta cap per avall — la teva mà vista pel rival, la seva vista per tu, les baralles, els forats del Grimori i els sobres sense obrir.
• Es tria per baralla, no per compte, a la nova pestanya Revers de l'editor: una baralla mono-Asgard amb l'estendard d'Asgard forma part de muntar-la.
• Cinc reversos vénen amb el joc i els té tothom. Els de mitologia es guanyen pujant de nivell, i cada llegendària porta el seu: és teu tan bon punt aconsegueixes la carta.
• Si la llegendària et surt en un sobre, el seu revers s'estrena allà mateix, just darrere d'ella. Una llegendària repetida no el torna a estrenar.
• A la partida es veuen tots dos alhora: cada carta cap per avall porta el dors del seu propietari, el teu o el del rival.
• Al Grimori, les cartes que encara no tens es tapen amb el teu revers en lloc del de sèrie.

Batalla

• Els efectes armats ja es veuen. Els que es queden carregats esperant la teva carta següent o el teu atac següent —«Despertar Diví», «Escut del Tità», «Ègida», «Envestida Berserker», «Transmutació Elemental», «Mandíbules Devoradores» i «Dansa de Cendres»— ara porten la seva marca. Fins ara no hi havia manera de saber que eren allà: la carta que els arma se'n va al cementiri i l'efecte es quedava surant.
• Cada marca va enganxada al seu propietari: les teves just damunt de les teves cartes, les del rival just a sota de les seves. De qui és el reforç canvia completament el que significa, i a la columna dels avatars calia esbrinar quin nom acompanyava cadascuna.
• Les marques es poden tocar: s'obre la carta que ha armat l'efecte per llegir què fa exactament. Aquella carta ja és al cementiri —els reforços es llancen sacrificant-la—, així que era l'única dada que no hi havia manera de consultar.
• «Despertar Diví» ja no es malbarata. Es gastava a cegues amb qualsevol passiva, incloses les que no fan res quan es juguen («Tall del Buit», «Duel d'Honor»…), i es perdia sense arribar a duplicar res.
• Si et torna el torn amb la teva carta a la taula, n'has de baixar una altra: passar deixa de ser una opció. La regla ja estava escrita, però el joc no l'aplicava i la partida s'encallava amb els dos jugadors descartant per torns.
• Al Pati ja no et trobes baralles impossibles —tres llegendàries, dues còpies de la mateixa, sense respectar el pressupost de punts—: els rivals munten la seva amb les mateixes regles que tu, i pugen de qualitat a mesura que avança la teva ratxa.
• Els bloquejos de mà se sortegen sols. «Presagi Funest», «Enigma de l'Esfinx» i «Ira Divina» obrien un selector amb les cartes del rival cap per avall, i triar entre reversos idèntics no és decidir: és un sorteig amb un toc pel mig que, a sobre, aturava la partida. Ara se sorteja al moment i s'explica amb una placa que veuen tots dos jugadors.
• «Enigma de l'Esfinx» ja ho diu al seu text: bloqueja 2 cartes a l'atzar de la mà del rival, no «2 cartes cap per avall».
• Les piles de les vores s'aclareixen: el cementiri perd el comptador —les cartes ja es veuen apilades— i les seves queden centrades al seu lloc, i els comptadors de les baralles de robar se'n van a la cantonada superior dreta en lloc de plantar-se al mig, tapant el dors.

Descartar

• Descartar deixa de ser un menú: s'arrossega la carta al cementiri. La mà es tenyeix de vermell amb les cartes que pots llençar i el destí de l'arrossegament passa a ser la pila del cementiri. Si ho prefereixes, toques la carta i fas servir el botó Descarta del seu detall.
• Una franja a dalt et diu d'on ve el descart —passar torn, la «Cua Verinosa» de la Mantícora, la «Succió», el «Cant de les Profunditats», «Mobilització Total»— i quantes cartes queden per deixar anar. Si el descart és voluntari, pots fer-te enrere; si te l'imposa el rival, no hi ha marxa enrere.
• El tauler es queda sencer a sota, sense finestres al damunt: el que se't demana es fa amb el tauler, així que no té sentit tapar-lo.
• La mà continua viva al torn del rival, que és justament quan la «Succió» i el «Cant de les Profunditats» et fan descartar.

El tauler

• La batalla estrena escenari. Sobre un cosmos d'estrelles, cada partida treu a l'atzar un dels tres escenaris de mitologia: Asgard, Olympus i Takamagahara. És l'estadi on es juga, no la bandera de ningú, així que no depèn de la baralla que portis — i en línia els dos jugadors veuen el mateix.
• L'escenari sura molt a poc a poc, les estrelles centellegen i unes taques de llum donen profunditat. Tot contingut expressament: una batalla són minuts amb la vista clavada allà.
• La carta vençuda ja no s'esvaeix. Espera que la nova acabi de posar-se i se'n va cap al cementiri mentre s'encongeix, així que es llegeix qui ha guanyat el duel. Abans desapareixia en el mateix instant en què deixaves anar la carta.
• La teva carta a la taula ja no queda tapada pel ventall de la mà, i la carta superada es veu dins l'altar en lloc de treure el cap per sota del marc.
• L'escenari no apareix de cop: es revela en espiral, del centre cap a fora, amb el seu so. La batalla comença quan s'acaba de dibuixar.
• A la tauleta el tauler deixa d'anar encaixonat i fa servir tota l'amplada: la mà es desplega més i les piles i la zona de vida se'n van a les vores.

Buscar rival

• Buscar partida i el «VS» passen a ser una sola pantalla. Tu ets a baix des del primer segon i l'únic que canvia és el lloc de dalt: mentre es busca, el comptador i la seva ruleta; quan apareix un rival, entra per l'esquerra a ocupar aquest lloc.
• Abans eren dues pantalles que se substituïen de cop: apareixies i desapareixies, i el «VS» arribava sense context.
• De fons, el mateix cosmos de la batalla. I el so acompanya: mentre es busca no sona res, i el cop de «VS» marca el moment exacte en què ja tens rival.

Grimori

• S'han acabat els reversos: totes les cartes es veuen de cara, amb el seu art. Les que encara no tens surten en gris. Es veu QUÈ et falta, que és el que enganxa, i no només quantes.
• Les cartes que no tens també s'obren, amb la seva història i les seves dades de col·lecció. On aniria el comptador de còpies hi ha un botó per fabricar-la, que et porta al taller amb aquesta carta ja posada: avisar que no la tens sense donar cap manera d'aconseguir-la era un carreró sense sortida.
• Quan passes de carta en carta ja no se salten les que et falten, així que el recorregut és el mateix que estàs veient a la graella.
• El cercador i els filtres es traslladen a la capçalera, i el títol agafa fons quan et desplaces per no barrejar-se amb el retrat.

Les meves baralles

• Les baralles es veuen pel seu revers. Graella de dues per fila amb el dors de cadascuna en gran —gronxant-se, com els sobres— i el nom a sota: es reconeixen d'una ullada i es comparen sense llegir.
• Duplicar una baralla. Te'n fa una còpia i te l'obre a l'editor per experimentar. La còpia no s'activa sola: canviar-te la baralla de joc per un esborrany seria el contrari del que demanes quan dupliques.
• La Forja dels Déus deixa de ser un botó flotant i passa a ser una pestanya al costat de les teves baralles. Són les dues maneres de tenir una baralla —muntar-la a mà o demanar-la a la farga—, i ara es presenten com el que són: alternatives.
• A l'inici, el botó de la baralla activa deixa de ser una icona plana i passa a ser una pila de cartes amb el revers que li hagis posat.

Botiga i sobres

• Comprar un sobre ara és una pantalla sencera. El sobre en gran i surant, què porta, les probabilitats i el que et falta: tot abans de gastar. La targeta de la botiga es queda amb el sobre, el seu nom i el preu.
• Mira les cartes que et falten d'aquella mitologia, ordenades per número de col·lecció. És justament el que fa útil un sobre de mitologia: saber què et pot tocar que encara no tinguis.
• Es diu clarament que els sobres de mitologia tenen les mateixes probabilitats i la mateixa garantia que el Prèmium: l'únic que canvia és que només hi surten cartes d'aquella mitologia. I les probabilitats es poden consultar sense entrar a comprar.
• Els tres sobres de cada secció es reparteixen per tota l'amplada de la pantalla. Abans anaven en un carril i el tercer quedava fora; l'havies de descobrir lliscant.
• El carrusel de destacats de l'inici s'atura mentre el toques, i perd els punts de sota: li robaven alçada al bàner, que és l'únic que es mira.

Recompenses de nivell

• La pantalla passa a ser un camí. A dalt, el segell amb el teu nivell; al mig, la línia de fites que pots recórrer; a baix, la recompensa de la que toquis, ja a mida real. Abans calia baixar llegint vint targetes iguals per veure què venia després.
• Les fites es llegeixen per color: verd la reclamada, or la que ja pots cobrar i apagada la que encara no has assolit.
• El camí s'obre sol per on t'interessa: la primera fita per reclamar o, si no en queda cap, la següent que et falta. I continua havent-hi el botó per cobrar tot el que tens pendent d'una vegada.
• Pujar de nivell també dona títols i reversos, i es mostren tal com es veuran: el títol amb la seva placa i el revers com a carta. No cal reclamar-los, ja són teus.
• Si el nivell al qual arribes no té premi, se't diu què t'espera al següent en lloc de quedar-se en blanc.

Tutorial

• Dos passos nous expliquen la carta per parts, amb la carta oberta i el focus posat a cada zona: primer els números —la defensa, l'atac i l'element amb la seva bonificació—, i després el nom, els segells de tribu i l'habilitat, amb la brillantor del marc com a pista de la raresa.
• I un pas més per al descart: passar torn costa una carta, i s'aprèn fent-ho — arrossegant Licàon fins al cementiri.
• El globus del tutorial ja no surt de la pantalla. En pantalles curtes, o amb la lletra del sistema en gran, el botó Següent quedava fora i et deixava sense manera d'avançar; ara el text es desplaça i el botó es veu sempre.
• Al pas de descartar també s'il·lumina la carta que cal arrossegar, no només el cementiri: el gest va de l'una a l'altre, i abans es quedava a les fosques just el que calia agafar.
• Arreglats dos embussos sense sortida. El selector de companya de l'Atac en Equip et deixava triar Cerión, i dos torns després el tutorial et demanava baixar-la i ja no la tenies; ara la companya la fixa el guió. I el dial de passar torn responia a tots els passos: passar fora de guió descarta una carta a l'atzar, de vegades just la que calia després.

Perfil i inici

• Si toques el teu avatar s'obre el teu perfil. Abans obria les opcions, i per veure el teu perfil calia passar per la pantalla de configuració; ara la configuració penja del mateix perfil.
• El perfil es reordena en columna: imatge, nom, títol i insígnies. La teva experiència va a l'anell de l'avatar i el nivell a la seva xapa, així que desapareix el rectangle de nivell.
• Des de dalt del perfil s'entra al Llegat i a les recompenses de nivell, i si toques el teu títol o les teves insígnies et porta directament a la seva pestanya.
• A l'inici, la targeta gran de la baralla activa deixa pas a un botó enganxat al de jugar: el nom de la baralla amb què jugaràs i el color de la mitologia que hi mana.
• El teu nivell canvia de color al 5, al 10 i al 20 —just els nivells que regalen un títol—: porpra, cian, or i brasa. L'hexàgon del nivell, l'anell de l'avatar i el segell de les recompenses van sempre a joc, així que «de quin color ets» té una sola resposta.
• Tocar el teu avatar al perfil ara és la manera de canviar-lo, i surt de la finestra d'editar el perfil: hi havia dos camins per a la mateixa cosa.
• Només hi ha avatars del joc. S'ha acabat la foto del teu compte de Google colant-se com a imatge de perfil.
• El selector d'avatars estrena una pestanya «Tots», per buscar sense recordar de quina mitologia era, i caselles més grans: tres per fila al mòbil i més a la tauleta.
• El teu rang es mostra amb el segell de l'escala i la seva divisió, amb el nom complet a sota, en lloc de fer-ho amb una línia de text més.

Pantalla de càrrega

• Abans de baixar les il·lustracions i els efectes se't diu quant ocupen i se't demana permís. La baixada es fa una sola vegada.
• Si no estàs connectat a la wifi, l'avís et recorda que pot consumir les teves dades mòbils — i t'ho repeteix si passes a dades a mitja baixada.

Inici de sessió

• Nova il·lustració a la pantalla d'inici de sessió, amb les vores enfosquides perquè la marca de dalt i els botons de baix es llegeixin sobre les zones clares de l'art.
• Vincular un compte de convidat amb Google o Apple es quedava a mitges: el navegador acabava en una pàgina que no era l'app i l'enllaç no s'arribava a tancar mai. Ara es torna sol al joc.
• Entrar amb Google al Mac fallava d'entrada.
• La comprovació antirobots ja no s'obre en negre ni fa un llampec blanc: mentre es prepara surt un indicador de càrrega, i el requadre va emmarcat com la resta del joc.

La teva opinió

• Quan portes unes quantes batalles se't pregunta una vegada si t'està agradant el joc. Si la resposta és que sí, et portem a puntuar-lo a la teva botiga; si és que no, et preguntem per què i ho llegeix l'equip. Es pregunta una sola vegada per compte, i «Ara no» no compta com a resposta.

Correccions

• Si la partida acabava amb alguna cosa oberta al damunt —el cementiri, el zoom d'una carta, el menú, un diàleg d'habilitat— et quedaves encallat allà, amb la partida ja acabada per sota i sense veure el resultat. Ara, tan bon punt hi ha guanyador, el tauler deixa de respondre als tocs i es tanca el que hi hagués obert.
• El rival veia la teva defensa base i no la real: amb «Mandíbules Devoradores», l'«Ègida» o el «Mur de Bronze» pel mig jugava una carta que semblava guanyar i el tauler li rebutjava la jugada. Ara tots dos veieu el mateix número.
• El tauler ja no s'omple amb cartes bloquejades: queien quan es jugaven i deixaven el torn encallat.

La batalla es mou

• Baixar una carta ja no és un teletransport: viatja de la mà a la taula. La del rival surt del seu ventall cap per avall i es destapa a mig vol, que és el moment de la jugada; la teva surt d'on has aixecat el dit.
• En posar-se, la carta colpeja el tauler: ona expansiva des del punt de l'impacte i un tremolor curt de tot el camp.
• La carta vençuda ja no s'esvaeix en el mateix fotograma: aguanta fins al cop de la nova i llisca des del seu darrere cap al cementiri. Es veu que l'una ha fet fora l'altra.
• Robar també es veu. Les cartes surten de la teva baralla fent un arc fins a la mà, i les del rival de la seva pròpia pila —abans apareixien caigudes de fora de la pantalla, sense dir d'on venien—.
• Una franja escombra el tauler amb «El teu torn» / «Torn del rival». Amb el mòbil en silenci, que és com es juga mitja partida, no hi havia manera d'assabentar-se que et tocava. No bloqueja res ni atura el rellotge.
• El final es nota al camp, no només al cartell: si guanyes, una ona daurada escombra el tauler i pugen volves de llum; si perds, la foscor es tanca des de les vores i cauen brases.
• Els comptadors de la baralla i del cementiri roden en lloc de saltar d'una xifra a l'altra, i la pila fa un saltiró cada vegada que rep una carta.
• El lloc de la taula buida respira a poc a poc i el repartiment inicial sona carta a carta, en lloc de convertir-se en una traca en què no se'n distingia cap.

Habilitats de rares

• Olympus estrena «Deserció» (abans «Botí de Guerra», que era d'Asgard): si guanyes el combat, el rival t'entrega 1 carta de la seva mà —ell tria quina—. La porten Basilisc, Partènope i Dieneces. És el que fa Olympus: no saqueja, convenç. I és l'esglaó previ a l'«Astúcia d'Ítaca» d'Odisseu, on la carta la tries tu.
• Asgard estrena «Presagi Funest» (abans «Letargia Arcana», que era d'Olympus): si guanyes el combat, li congeles 1 carta de la mà durant un torn complet. La porten Hugin i Munin, Huldra i Irpa. La seva germana gran és el «Tro de Thrud»: la rara congela la carta, l'èpica la destrueix.
• L'efecte de totes dues és exactament el mateix d'abans: només canvien de nom i de mitologia.

Equilibri

• Cop Demolidor (Bödvar Bjarki, Vídar i Freydís Eiríksdóttir) deixa de fer-te robar: superar la defensa del defensor per 3 o més ara fa que el rival descarti 1 carta. El detonant és el mateix.
• Tro de Thrud puja d'1 a 2 descarts, perquè l'èpica continuï per davant de la rara que ensenya la mateixa idea.
• El perquè: hi havia onze cartes que et feien robar de la teva baralla contra cinc que prenien cartes al rival. Com que jugar una carta ja et fa robar-ne una altra, aquell robatori extra només servia per omplir la mà fins al límit, les partides s'encallaven en un intercanvi etern i acabaven decidint-se per temps en lloc de per deixar el rival sense mà.

Noms de carta

• Els noms passen a seguir una regla per raresa: llegendàries i èpiques són figures de primera línia, les rares són personatges reals de perfil baix, i només les comunes porten noms inventats — són la tropa anònima.
• Sis èpiques es deien com ningú. Hirayai no existia en cap tradició i «Itako Akiko» venia d'un error de columnes: la itako és un ofici, no una persona. I Gorgona, Norna i Tröll eren espècies, no personatges. Ara són Minamoto no Yoshitsune, Himiko, Medusa, Skuld i Glámr. Beowulf, que és anglosaxó i no escandinau, deixa el seu lloc a Helgi Hundingsbane, marit de la valquíria Sigrún, que ja era al joc.
• Set rares canvien per complir la regla: Völundr (era «Völdur», una errata del ferrer llegendari escandinau), Partènope (la sirena que dona nom a Nàpols), Dieneces (l'espartà del «lluitarem a l'ombra», que a més posa el rei Leònides i el seu soldat a la mateixa mitologia), Snorri goði, Irpa, Freydís Eiríksdóttir i Einar Þambarskelfir.
• Ja no hi ha dues cartes que es diguin Sigrún: la rara passa a ser Freydís Eiríksdóttir i l'èpica es queda el nom.
• Totes tretze estrenen lore: la seva història real explicada al Grimori, en castellà i en anglès.

Tauler

• Una carta que guanya gràcies a la seva bonificació elemental ja no la perd quan es queda a la taula: continua mostrant la mateixa suma que tenia a la mà. Abans tornava al seu atac imprès, més baix que la defensa que acabava de superar, i la jugada semblava un error del joc.
• Quan una habilitat puja o baixa la defensa de la carta a la taula (Devorar, Ègida, Mur de Bronze), la gemma pinta el número real tenyit de verd o de vermell. Fora la xapa «±N» que repetia la dada i tapava part de l'art.
• Gemma de vida: ara es buida com un orbe a mesura que et queden menys cartes, així que veus com vas sense haver de llegir la xifra. I a una carta de perdre, l'halo batega en vermell en lloc d'ambre: això ja no és «atenció», és perill.
• L'aura de les cartes de la mà s'ha refet: la brillantor recorre la vora en lloc de quedar-se quieta, i una carta només porta un color. Mana el verd de «pots vèncer la carta rival» sobre el blau de «tens una habilitat que pots fer servir», que és la jugada que decideix l'intercanvi.
• Mantenir premuda una carta l'amplia molt més i la puja per sobre de la mà: es llegeix sencera —nom, números i habilitat— sense que el dit en tapi la meitat de baix.
• Les cartes d'Olympus es llegeixen millor: el seu marc de marbre i or aclaria tant la meitat inferior que el nom i la descripció es quedaven sense contrast.
• Les plaques d'avís de la batalla i els missatges de «no pots fer això» estrenen el marc de l'app: era l'últim que quedava del disseny antic dins la partida.
• Quan tries companya per a un Atac en Equip, l'avís deixa clar què passa: se sumen els atacs, la carta que lidera es queda a la taula i la que triïs se'n va al cementiri.
• A la tauleta, la mà es pinta amb més aire entre cartes.

Taller de fabricació

• La primera vegada que hi entres, el taller s'explica sol: què és la Pols Arcana i d'on surt, la diferència entre forjar i desencantar, i com buscar a tot el catàleg.
• I no s'acaba en teoria: el tutorial t'assenyala una carta comuna i te la forja gratis perquè estrenis el taller amb una carta nova a la col·lecció.

Canvis

• Missions: els «Primers passos» se'n van a una pestanya pròpia, separats de la diària i les setmanals, i arriba el botó de reclamar-les totes d'una vegada —amb una sola celebració i un sol vol d'or, no cinc de seguits—. Quan ja no quedin primers passos, la pantalla torna a ser la llista de sempre.
• Baralla inicial: abans de triar pots veure les 20 cartes de cada baralla, i des d'allà obrir-ne qualsevol a mida gran i passar a la resta arrossegant.
• La pantalla de rival trobat mostra de tots dos el nivell, el rang i les insígnies.
• La icona de Comunitat estrena boleta: vermella quan tens sol·licituds d'amistat esperant resposta i verda quan només hi ha amics connectats.
• Les notícies i els avisos es llegeixen millor: entenen el format del text que s'enganxa des de fora —titulars, llistes, cites— i surten en anglès quan hi ha traducció.
• El rang Llegenda estrena color propi, un vermell brasa: abans compartia el daurat de les cartes llegendàries i no es distingia de la resta.
• La IA juga millor les seves cartes: ja no obre la taula ni tapa la seva pròpia carta amb una carta la habilitat de la qual només s'activa en guanyar un combat, que era regalar-la.
• Millores de seguretat importants en l'accés al compte.

Correccions

• Jurament Espartà (Leònides) no es podia fer servir: el tauler només oferia l'Atac en Equip a les cartes comunes, i ell és èpic, així que la seva habilitat era inabastable. Ara es llança des del seu botó d'Habilitat i obre la finestra per triar companya.
• Si la partida acabava just quan una habilitat havia deixat una decisió pendent, la finestra sortia damunt de la pantalla de resultat i et deixava encallat al tauler sense poder fer res. El cas concret: passar torn amb 1 carta contra una Hidra. Ara, en acabar la partida, tot el que hagués quedat a mitges es descarta.
• Astúcia d'Ítaca i Marea Abissal ja no es poden cancel·lar quan t'estan mostrant la mà del rival: tancar la finestra era mirar-la gratis, i a Marea Abissal a més deixava l'habilitat a mitges. Astúcia d'Ítaca pregunta ABANS de revelar res, que és on té sentit fer-se enrere.
• El rellotge del torn ja no es queda aturat quan el rival t'obliga a decidir alguna cosa (Deserció, Succió, Cant de les Profunditats). Amb el rellotge aturat, una partida es podia quedar penjada per sempre esperant algú que no contestava.
• Arrossegar una carta ja no falla en pantalles petites posades en horitzontal.

Forja dels Déus

• Nou Mode Forja a les teves baralles: tries una carta èpica o llegendària i els déus construeixen una baralla sencera al seu voltant, llegint-ne l'habilitat, la mitologia i l'element per remenar tota la teva col·lecció.
• Només hi entren cartes que ja tens, i sempre respectant el pressupost de punts de la baralla. Les llavors són èpiques i llegendàries: són les que sostenen una baralla sencera.
• Toques una carta i s'obre al visor de sempre, a mida gran: la tries allà, amb la carta al davant.
• Abans de desar res veus la baralla i el pla amb què l'han muntada. Si et convenç, es desa i s'obre a l'editor perquè hi facis els teus retocs.
• Dues forges al dia, amb el comptador sempre a la vista damunt de la graella.
• Mentre els déus treballen no hi ha cap «carregant»: la teva carta sura sobre una aura que batega i un cercle arcà que gira, amb els auguris de les tres mitologies passant per sota.
• La primera vegada que hi entres se t'explica tot. Després l'explicació es queda darrere de la (i) de la capçalera, per si la vols tornar a llegir.

Les rares, cadascuna de la seva mitologia

• Ara cada mitologia té les seves pròpies habilitats de rara: tres per mitologia i tres cartes cadascuna. Abans les sis estaven repartides entre les tres faccions, així que obrir una rara no et deia res sobre a què jugues.
• Olympus es queda el control: «Letargia Arcana», «Alè de Vida» i «Ull de l'Oracle».
• Takamagahara estrena «Pas d'Ombra» —la primera vegada que la derrotarien se'n va al fons de la teva baralla en lloc d'anar al cementiri— i «Vent Canviant» —en atacar, el desavantatge elemental ja no et resta atac—, i conserva «Crida de Guerra».
• Asgard estrena «Cop Demolidor» —si superes la defensa del rival per 3 o més, robes 1 carta— i «Trencaescuts» —+1 d'atac contra defensors de 6 o més de defensa—, i es queda el botí, que passa a dir-se «Botí de Guerra» (abans «Tribut Sagrat»). L'efecte és el mateix.
• Els números de les 27 rares s'han ajustat al que fa cada facció: Olympus aguanta més i pica menys, Asgard pica més, Takamagahara va ràpida i sense murs. De passada s'arreglen Baku i Hamingja, que eren injugables, i es retallen Kitsune i Shutendōji, que picaven 8 tot i ser rares.
• «Invocació Ancestral» es queda sense cap carta: el cementiri passa a ser cosa d'Olympus, i Vídar es trasllada a «Cop Demolidor».

Cartes i equilibri

• Crida de Guerra: ara robes 1 carta addicional en lloc de 2. Amb el robatori normal de la jugada eren tres cartes de cop, sense demanar guanyar el combat ni res a canvi, i la porten sis rares diferents: qualsevol baralla ho podia muntar.
• Katō Danzō → «Kawarimi»: quan esquiva, la carta ara torna a dalt de tot de la teva baralla i la robes al teu robatori següent. Abans es barrejava a mitja alçada i s'assemblava massa al «Pas d'Ombra» de les rares: ara l'èpica te la torna de seguida i la rara només et salva de perdre-la.
• Ull de l'Oracle: el text prometia la mà sencera del rival quan l'habilitat sempre ha mostrat 3 cartes a l'atzar. Ara diu el que fa de debò; veure la mà completa es queda per a les llegendàries.
• Quan espies, les cartes revelades es veuen més netes: fora l'etiqueta que repetia l'atac i la defensa a sota —ja van pintats a les seves gemmes— i el forat buit que deixava.
• Les 17 cartes comunes de Takamagahara estrenen nom: Kiku, Tarō, Gonzō… Noms de pila d'època i sense cognom, perquè la tropa no té cognom. Portar-ne passa a ser cosa de les rares cap amunt.
• Kappa puja de comuna a rara: ocupa el lloc de Sanshi, que es retira del catàleg, i passa a ser el yokai d'aigua que li escau. El seu antic lloc de comuna l'omple Toki, una lladre humana amb els mateixos números.
• Ratatosk passa a ser Ulfarr, soldat humà amb els mateixos números. Amb ell i amb Kappa fora, entre les comunes ja només hi ha gent: arquers, llancers, lladres i soldats.
• Ningú no perd res pel camí: qui tingués Sanshi, Kappa o Ratatosk conserva la carta amb la seva identitat nova, i les baralles desades continuen sent vàlides.

Visor de cartes

• La carta ampliada ara gira amb el dit: arrossega-hi el dit per inclinar-la i deixa-la anar perquè torni sola a pla.
• El botó «3D» de la cantonada activa el mode de sempre, en què la carta segueix el moviment del mòbil.
• El fons de la carta ja no fa un salt de zoom quan la comences a girar.

Canvis

• Historial de moviments: estrena filtres per moneda i per tipus —sobres, recompenses, fabricació, Pati, compres—, amb el recompte del que estàs veient i, quan mires una sola moneda, quant has guanyat i quant has gastat.
• Els segells de tribu estrenen color propi: cada tribu amb el seu en lloc de tots daurats, i el d'Humà en gris perquè es llegeixi com el secundari que és. A la mà, amb el segell de la mida d'una llentia, ara saps de quina tribu és una carta d'una ullada.
• El retrat del detall de carta es veu amb el mateix acabat que la carta: el vel de color de la seva mitologia i el gra per sobre.
• Els paquets de gemmes es queden en dues columnes al mòbil. Als telèfons grans se n'hi colava una tercera i sortien encongits, amb l'etiqueta del botó partida.

Notícies

• La safata estrena una tercera pestanya: Notícies. Aquí hi van les actualitzacions, les explicacions de com funciona alguna cosa i tot el que es va afegint — el que fins ara no tenia on explicar-se dins del joc.
• Cada notícia s'obre en una pantalla pròpia, amb portada, apartats, llistes i imatges. Les imatges es veuen en 16:9 i s'amplien a pantalla completa quan les toques, amb pessic per apropar.
• Les notícies sense llegir encenen la boleta de la safata i porten un punt vermell fins que hi entres a llegir-les.
• La notícia destacada surt a més com a bàner a l'inici i porta directament a l'article.

Full de ruta

• Nou Full de ruta dins de Notícies: el pla del joc, punt per punt.
• Cada punt diu com està —previst, en curs, fet o descartat— i porta data quan n'hi ha: quan va arribar el que ja hi és i quan s'espera el que no.
• Els punts van encadenats en una línia de temps, i els que encara no existeixen porten el cercle buit: es veu d'una ullada quina part del pla ja és real.
• El que es descarta no desapareix, es queda ratllat. Si alguna cosa cau del pla, es diu.
• El Full de ruta té la seva pròpia franja a l'inici, fina i enganxada al botó de jugar, per arribar-hi d'un toc.

Canvis

• Millores de seguretat importants.
• Les pestanyes de la safata passen a ser només icones. Amb tres, les paraules es menjaven l'amplada i en un mòbil estret el text sortia tan encongit que costava de llegir.

Novetats

• Si tanques l'app o surts de la pantalla abans d'acabar d'obrir un sobre, ara reps un avís amb les cartes exactes que t'han tocat. El sobre sempre va estar comprat i les cartes ja eren teves: el que faltava era saber quines eren.
• El Grimori marca amb un segell «Nova» les cartes que acabes d'aconseguir en un sobre, tant la primera còpia com la segona. La pestanya del Grimori porta un comptador de quantes t'esperen i les marques no desapareixen fins que hi entres a veure-les.

Obertura de sobres

• Se'n va la ruleta de sobres. Ja no tries entre nou sobres que giren: aquell sorteig no decidia res, el sobre sempre era el teu, i el joc no simularà una escurabutxaques. Ara s'encén un feix de llum i el teu sobre hi baixa des de lluny, girant sobre si mateix, fins que es planta al centre.
• Els sobres tenen part del darrere: quan giren es veuen per darrere.
• Esquinçar el sobre es nota de debò. El tall avança AMB el teu dit i es va obrint una mica per darrere a mesura que passes; quan arribes al final, la tira surt sencera. I el tall és irregular i diferent a cada sobre, com fet a mà.
• El tall ara passa per la franja segellada de dalt, així que ja no creua el sobre per on serien les cartes.
• Les llegendàries ja no es giren: la carta s'enlaira, creua la pantalla, es posa de pla deixant una estela daurada i torna al centre ja de cara.
• Picada d'ullet de llegendària: si el teu sobre n'amaga una, fa un sol esclat mentre baixa. És discret expressament — una pista, no el premi.
• El resum final reparteix les cartes al ritme exacte del so de tancament.

Missions

• Tres missions noves: repta un amic (diària), puja 1 rang i fabrica 5 cartes (setmanals). «Puja 1 rang» paga més que la resta de setmanals perquè depèn de guanyar en competitiu.
• Primers passos: cinc missions d'un sol cop per començar — acaba el tutorial, posa't un avatar, equipa la insígnia de la Beta tancada, juga la teva primera partida competitiva i afegeix el teu primer amic. Sumen 850 d'or i no caduquen mai.
• Si ja tenies compte, la del tutorial t'arriba ja completada: no l'has de repetir per cobrar-la.
• Els Primers passos també treuen el cap a l'inici, al carrusel, i et mostren el següent que et toca fer fins que els completes tots.

Celebracions

• Quan reclames una missió ja no salta un missatget: s'obre un eclipsi daurat a pantalla completa amb la lluna girant a poc a poc, i després l'or vola fins al teu comptador.
• En acabar una partida, abans del resultat, apareix una bombolla amb les espases creuades: daurada i gran si guanyes, vermella i petita si perds.
• Totes es poden saltar tocant la pantalla.

Taller de fabricació

• Desencantar i fabricar ja no passen de llarg. Ara la carta surt a pantalla completa: en desencantar es desfà en pols de dalt a baix i les volves se'n van surant; en fabricar passa el mateix al revés, la pols es recompon en la carta. En acabar et diu quanta pols has mogut.
• El ritu no toca la carta fins que l'operació està confirmada: si alguna cosa falla, no veus res desfent-se.
• Fabricar i Desencantar passen a ser dos botons de la casa en lloc de dues pestanyes insípides, cadascun amb el color del seu ritu.
• El taller puja a la Botiga: ara va just sota els destacats, amb la teva pols a la vista, en lloc d'estar enterrat al final. És l'única manera d'aconseguir una carta concreta sense dependre de la sort.

Grimori

• Quan obres una carta ja no et rep la carta, sinó el personatge. A baix, la seva professió, la seva habilitat i el seu atac, defensa i element.
• Ja no cal sortir per veure una altra carta: arrossega cap al costat o fes servir les fletxes de les vores. Recorre les mateixes cartes que estàs veient al Grimori, amb els teus filtres i en el seu ordre.
• La carta de sempre continua allà: toca el personatge o fes servir el botó de dalt a la dreta i s'obre en gran, en 3D, com fins ara. Si baixes, hi ha la seva història i les seves dades de col·lecció.
• Cada carta que passes sona com quan passes pàgina.

Canvis d'habilitats

• Els potenciadors de «el teu atac següent» ja no anul·len l'habilitat de la carta que els aprofita: ara se SUMEN. Abans només comptava un dels dos.
• Envestida Berserker (Jörmungandr) + Puny del Jötunn (Thrym): contra un defensor de 6 o més de defensa, Thrym passa de 10 a 13 d'atac (6 + 3 + 4).
• Dansa de Cendres (Hangaku Gozen) + Tall Llampec (Hirayai): Hirayai també duplica la bonificació elemental que li garanteix la Dansa, fins i tot atacant en desavantatge.
• Transmutació Elemental o Dansa de Cendres + Tenka Fubu (Oda Nobunaga): la bonificació elemental i les tropes de la mà se sumen.
• Tall del Buit continua al marge de tot això expressament: compara atac contra atac, així que ni l'element ni els potenciadors l'afecten.
• Quatre passives passen a exigir un combat guanyat, com la resta de les que castiguen el rival: Tribut Sagrat (Aren, Einar, Kitsune, Nicos, Shutendōji, Silè), Letargia Arcana (Bakeneko, Basilisc, Huldra, Kuro Bōzu, Sanshi, Völdur), Enigma de l'Esfinx i Alè de Vida (Baku, Epíone, Hamingja). Baixar-les a la taula buida o damunt de la teva pròpia carta ja no et regala una carta del rival, ni li bloqueja la mà, ni te'n torna una del cementiri: allà no hi ha cap defensor a qui guanyar. El tauler ja t'avisa abans de fer aquesta jugada.
• Marxa del Préssec (Momotarō) ja funcionava així, però el seu text no ho deia. Ara sí.

Batalles

• Quan obres una carta en gran, ara tens el botó Juga: si es pot baixar al camp, la baixes des d'allà sense tornar a la mà.
• Nou gest per llançar habilitats: arrossega la carta cap AVALL. Es fa gran, com quan la mantens premuda, i baixa en vertical fins a treure el cap per sota de la mà; quan arriba al límit t'avisa que la deixis anar i l'habilitat surt. El recorregut és llarg expressament: gastar una carta en la seva habilitat no pot passar per un cop de mà.
• Si mantens premuda una carta amb habilitat, ara t'avisa que es llança arrossegant cap avall.

Correccions

• Pell de Pedra (Gorgona): amb Dansa de Cendres, Transmutació Elemental o Mandíbules Devoradores actives, les teves cartes mostraven l'atac SENSE restar-hi el −2 de la Gorgona. Semblava que la superaves (8 contra 7 de defensa) i el tauler no et deixava baixar la carta. El número de la gemma torna a ser exactament el que fa servir el combat.
• Les cartes amb Tall del Buit ja no mostren avantatge ni desavantatge elemental: el seu combat compara atac contra atac i aquest modificador no comptava mai.
• Amb Envestida Berserker activa, la carta ja no anuncia bonificacions (Tall Llampec, Puny del Jötunn, Tenka Fubu) que després el combat no aplicava.
• Botiga: si compraves un sobre i sorties de la pantalla abans que aparegués, l'or o les gemmes i la col·lecció continuaven mostrant les dades d'abans de la compra fins que reiniciaves l'app.
• Botiga: «Obre'n un altre» des del resum d'un sobre podia fer un parpelleig amb un error vermell abans d'obrir el següent.
• Taller: fabricar una carta que ja havies desencantat del tot fallava SEMPRE amb «Conflicte en fabricar». Justament la carta que tenies més ganes de recuperar era l'única que no es podia fabricar.
• Configuració: si vas entrar amb Google o Apple i vas afegir una contrasenya, el menú del compte continuava oferint-te «Afegeix una contrasenya» per sempre, com si no en tinguessis. Ara diu «Canvia la contrasenya» tan bon punt en tens.

Tauleta

• El joc ja no s'estira d'una banda a l'altra a la tauleta. Els menús, l'inici, la botiga i les missions se centren en una columna, amb el fons il·lustrat a pantalla completa per darrere.
• Els diàlegs i els fulls deixen d'ocupar mitja pantalla d'amplada.
• Grimori, editor de baralles i fabricació: les cartes mantenen la seva mida i ara n'hi caben cinc per fila en lloc de tres.
• Botiga de gemmes: els paquets deixen de ser enormes i es posen els uns al costat dels altres.
• Inici de sessió i registre per correu: els botons i els camps ja no ocupen tota l'amplada.
• En batalla la mà es desplega en fila, una carta al costat de l'altra, sense ventall ni cartes tapades.
• Els avatars, la vida, les baralles i el cementiri es veuen més grans, que lloc n'hi ha de sobres.
• Les animacions d'habilitat surten centrades sobre la carta a la taula, no per sota.
• La bombolla de victòria/derrota, l'eclipsi de missió completada i el visor de carta deixen d'engrandir-se sense fre.

Novetats

• Identitat per mitologia: ara cada facció juga diferent. Olympus = defensiva (murs i càstig), Asgard = força bruta (trencar defenses i saquejar), Takamagahara = ràpida i evasiva (tempo i manipulació de la mà).
• 14 cartes noves per equilibrar les col·leccions de les tres faccions.
• Nova escala de Classificatòria per GEMMES. L'ELO desapareix de la pantalla: ara puges encastant gemmes. Cada lliga (Bronze, Plata, Or, Platí, Diamant) té 4 esglaons i cada esglaó es completa amb 3 gemmes. Quan omples Diamant entres a LLEGENDA, on ja només compta la teva puntuació real.
• Terres de lliga: un cop entres en una lliga, NO en pots caure. S'ha acabat pujar a Or i despertar-te a Plata.
• A Bronze i Plata perdre NO resta cap gemma. Les dues primeres lligues són avanç garantit mentre aprens.
• Ratxa de 3 victòries o més: cada victòria val 2 gemmes en lloc d'1.
• Nova pestanya COMUNITAT (ocupa el lloc del Passi de Batalla).
• Amics: busca'ls pel nom amb autocompletar, envia sol·licituds, accepta-les o rebutja-les, i elimina'ls quan vulguis. Veuràs qui està en línia ara mateix.
• Reptes directes: repta un amic connectat a una partida. El repte li arriba a l'instant (i per notificació), i caduca en 1 minut si no respon.
• Marcador cara a cara: cada amic porta el vostre historial de victòries.
• Les sol·licituds d'amistat es poden acceptar o rebutjar directament des de la safata de notificacions.
• Nova secció d'Inventari
• Clans i baralles compartides: aviat.

Canvis

• Temporades: el premi es calcula amb la lliga MÉS ALTA que hagis assolit, no amb on acabis, així que pots continuar jugant sense por de perdre'l. En tancar la temporada baixes 8 esglaons i tornes a pujar.
• Tots els jugadors comencen l'escala nova a Bronze IV.
• El Passi de Batalla surt del menú inferior fins que tingui contingut de debò.

Redisseny i interfície

• Inici redissenyat completament: a baix de tot queda fixa la llosa del teu rang, amb la teva lliga, les teves gemmes i el botó de JUGA. A sobre, només la teva baralla i el sobre diari.
• Casual, el Pati i Pràctica amb IA s'agrupen en un botó de «Modes de joc» al final.
• La targeta de la baralla activa ara mostra el cost en punts a més de les cartes, i avisa en vermell si et passes del pressupost.
• La celebració de pujada de rang es tenyeix del color de la teva lliga nova.
• La carta activa mostra la seva defensa REAL quan una habilitat la modifica (Devorar, Ègida, Mur de Bronze), amb un indicador «±N».
• Avís abans de malbaratar una passiva: si l'habilitat de la carta només s'activa en guanyar combats i la jugaràs sense combat, el joc t'avisa.
• Nou aspecte «de joc» a tota la interfície: botons, panells i finestres amb relleu, en la línia de l'art de les cartes.
• Cada secció té el seu propi fons il·lustrat: el santuari canvia d'estança quan passes de Batalla a Grimori, Comunitat, Botiga o Missions.
• La barra inferior estrena icones il·lustrades i el botó central de Batalla ara és una pedra rúnica.
• L'or, les gemmes i la pols tenen icona il·lustrada a tot arreu.
• Les gemmes comprades i l'or de les missions volen fins al comptador de dalt quan els reclames.
• Els filtres de cartes ara s'obren en una finestra en lloc d'un panell lliscant.
• En batalla, els botons de menú i de passar torn passen a ser quadrats, amb el compte enrere abraçant-los.

Correccions

• Botiga: s'arregla un error que apareixia en sortir de la botiga amb el temporitzador del sobre diari en marxa.
• La classificació ja no desapareix sense explicació quan falla en carregar: ara avisa.

Equilibri de cartes

• Totes les comunes reajustades: Olympus aguanta (2/5 de mitjana), Asgard pica fort i cau ràpid (4-5 d'atac amb 2-3 de defensa) i Takamagahara va lleugera, amb menys cos però bonificacions elementals altes.
• Sostre a les comunes: cap comuna passa de 5 d'atac ni de 5 de defensa.
• La bonificació elemental de les comunes no s'ha tocat.
• Les èpiques que ja tenies s'ajusten a l'arquetip de la seva facció: Olympus puja defensa i bonificació (Mantícora 4/7 +2, Esfinx 3/7 +2); Asgard puja atac (Thrud, Trol, Fenrir i Bjorn a 6/5, Ragnar 6/4, Thrym 6/6); i les de Takamagahara deixen de ser murs per ser ràpides i fràgils (Suiko i Nikusui 5/5 +3, Ao Nyōbō 5/6 +3, Momotaro i Hangaku Gozen 5/5).
• El triangle que surt de tot això: la força bruta d'Asgard trenca Takamagahara, Takamagahara supera els murs d'Olympus amb avantatge elemental, i el mur d'Olympus aguanta Asgard llevat d'avantatge elemental o Atac en Equip.

Canvis d'habilitats (èpiques que ja tens)

• Momotaro → «Marxa del Préssec»: roba 2 cartes.
• Ragnar Lodbrok → «Fúria del Saquejador»: si guanyes el combat, robes 1 carta extra.
• Nikusui → «Succió»: si guanyes el combat, el rival descarta 1 carta (la tria ell).
• Itako Akiko → «Xiuxiueigs del Més Enllà»: mires les 3 primeres cartes de la baralla del rival.
• Hirayai → «Tall Llampec»: en atacar, la teva bonificació elemental es duplica. (Atac ajustat a 4.)
• Thrym → «Puny del Jötunn»: +3 d'atac contra defensors amb 6 o més de defensa.
• Trol → «Festí del Trol»: la carta derrotada va a la teva mà en lloc d'anar al cementiri.
• Suiko → «Mandíbules del Suiko»: si vences una carta de tipus Humà, s'exilia (fora de la partida).
• Thrud → «Tro de Thrud»: si superes la defensa del rival per 3 o més, descarta 1 carta.
• Norna → «Runes de Batalla»: els teus Atacs en Equip sumen +2 durant el teu torn següent.
• Fenrir → «Mandíbules Devoradores»: el teu atac següent ignora l'element i baixa 2 la defensa del rival.
• Hangaku Gozen → «Dansa de Cendres»: la teva carta següent ataca amb avantatge elemental garantit.
• Ao Nyōbō → «Devorar»: quan venç una carta més feble, en guanya la defensa mentre sigui a la taula.
• Katō Danzō → «Kawarimi»: la primera vegada que cauria, esquiva i es torna a barrejar a la teva baralla.
• Mantícora → «Cua Verinosa»: si el rival no la pot superar i ha de passar, descarta 1 carta extra.
• Hidra → «Caps Regeneradors»: si el rival no la supera i passa el torn, tries 1 carta del cementiri i la recuperes.
• Oda Nobunaga → «Tenka Fubu»: guanya +1 d'atac per cada carta comuna de Takamagahara a la teva mà. (Atac base ajustat a 5.)

Llegendàries

• Polifem → «Fúria del Cíclop Cegat»: quan és derrotat, el rival descarta 2 cartes.
• Ulisses: ara més defensiu (defensa 6 → 8).
• Miyamoto Musashi: redissenyat com a duelista fràgil i letal (8/4): pica duríssim però aguanta poc (encaixa amb Tall del Buit, que ignora la defensa rival).
• Tomoe Gozen: més evasiva (7/5, +2 de bonificació) i la seva habilitat passa a dir-se «Esperit Indòmit» (el mateix efecte: la primera vegada que cauria, torna a la teva mà).
• Kraken: la seva habilitat «Marea Abissal» ara s'activa EN GUANYAR un combat (abans es feia servir sense combatre). Continua igual: mires la mà del rival i tries 2 cartes que ha de descartar. (Com a habilitat gratuïta d'un sol ús era massa forta.)

Cartes noves — Èpiques (s'activen amb aquesta versió)

• Talos (Olympus, 3/8) → «Mur de Bronze»: quan és derrotada, la carta que l'ha vençuda perd 2 de defensa.
• Àiax (Olympus, 4/7) → «Ègida»: la teva carta següent guanya +3 de defensa.
• Leònides (Olympus, 4/6) → «Jurament Espartà»: pot atacar en equip amb qualsevol llancer o soldat d'Olympus i combina la seva defensa amb la de la companya.
• Cassandra (Olympus, 2/6) → «Vaticini»: mires les 3 primeres cartes de la teva baralla, les reordenes i en robes 1.
• Gorgona (Olympus, 3/7) → «Pell de Pedra»: l'atac de qualsevol carta que l'ataqui es redueix en 2.
• Jörmungandr (Asgard, 6/6) → «Envestida Berserker»: el teu atac següent guanya +4 d'atac.
• Skadi (Asgard, 6/5) → «Corn de Guerra»: robes 1 carta; si tens una altra carta d'Asgard a la mà, en robes 2.

Novetats

• Ara et pots recuperar d'una caiguda d'internet en batalla: si es perd la connexió, quan es torna a connectar es recupera la partida.
• Ara, si l'app es tanca enmig d'una batalla, quan la tornes a obrir es recupera la partida.

Correccions

• Ara sí: s'ha arreglat el parpelleig que feia la batalla quan jugaves una carta en partides en línia.
• Ara, quan reclames missions, la pantalla de missions tampoc no parpelleja.
• Ajustos menors a les pantalles d'editar baralla i del Grimori.
• Ara els recursos es baixen en el moment d'obrir l'app.

Novetats

• Analítiques de partides per arreglar errors.

Canvis

• Ara la botiga de gemmes està limitada a 1 compra per setmana, per fer una mica més realista el progrés dels jugadors i que no puguin comprar gemmes il·limitades.

Redisseny

• S'han redissenyat les cartes; encara falten alguns detalls, però ja es pot veure el disseny nou.
• Ara a les cartes es pot veure la suma o la resta a l'atac de la carta davant de la carta a què s'enfronta, per veure si és favorable jugar-la o no.

Correccions

• Al creador de cartes: s'ha mogut la insígnia de cost de les cartes a la part inferior esquerra de la carta.
• A les batalles: s'ha arreglat un error que feia que la carta bloquejada no aparegués marcada.
• A la botiga: en comprar «un altre sobre» no s'actualitzava la quantitat de diners gastats.
• Altres correccions menors.

Novetats

• S'ha tornat a afegir el toc llarg per fer zoom ràpid a les cartes en batalla.

Redisseny

• S'ha redissenyat la pantalla del Grimori.
• S'ha ajustat la pantalla de configuració.
• S'ha mogut la pantalla de notificacions.

Correccions

• Transmutació Elemental: ara suma correctament el dany extra i es veu a la carta.
• Mobilització Total: no descartava la carta de la mà del jugador.
• Ara la música s'atura quan guanyes o perds i tornes a l'inici o tornes a jugar.
• La fabricació de cartes ara té els límits correctes de cartes i de pols.
• Les notificacions ara funcionen correctament.